Aquesta casa buida, tampoc cap mort dins seu, la casa és llogada, però està buida. Aquesta vivenda sobre el supermercat, a Suïssa, està llogada, però també està buida. Buida i plena alhora. Això sembla que és un costum que nosaltres no coneixem. Disposats a enregistrar en tot moment, però no hi ha cap enfonsat i ofegat a qui es pugui mirar als ulls. De l’assalariat, però, què en diu Déu? Ara no m’hi puc posar, no tinc temps, em toca escriure. L’assalariat, d’això, bé, ara m’ho torno a mirar, el que fa. L’assalariat, que no és el pastor, al qual no pertanyen les ovelles, veu el llop, ah, fantàstic!, això del llop bé que podríem utilitzar-ho, Joan, 10, 13, l’assalariat, però, fuig, perquè és un assalariat i no vigila les ovelles, perquè és un assalariat i no és responsable de les ovelles, als estrangers no els pertoca fer-se càrrec de les ovelles, potser se les menja i enterra els seus ossos prop de la casa on, per desgràcia, seran descoberts més tard, però no li pertoca res a ell, les ovelles no, i els ossos tampoc, perquè s’ha decidit pel pasturatge per la paga. A nosaltres ningú ens paga res, encara que ens agradaria molt fer-nos càrrec de les ovelles, eeh, no, de tots els que volen un servei, ja ens aniria bé, però a qui li importa? No es tracta, per això, del servei, tampoc dels prestats, ai, com ens agradaria a nosaltres que algú ens contractés per poder prestar-los!