Cap àrea de responsabilitat que pugui ser satisfeta. Cap per a nosaltres, a qui se’ns assigna un responsable d’àrea. Hem d’admetre-ho: tota persona és il·legal. És cert. Cada un de nosaltres. Cap assegurança en què puguem creure, cap especialitat regional de què puguem gaudir, cap influència que pugui portar a la diversitat, no, això vostès ho eviten, és clar, cap diversitat única i cap unitat individual, per petita que sigui. Aquesta seríem nosaltres en cas de necessitat, podríem ser-ho, sí, exacte, nosaltres podríem complir amb el nostre deure, però vostès no veuen cap tasca que puguem complir, però això, per vostès, són faves comptades, cap repartiment de tasques i, així, nosaltres no podem fer-nos càrrec de res ni fer res. Al contrari que vostès i les seves circumstàncies, jo no sé com s’anomena la dama, Europa, crec; no, Io, jo, un del sud, una persona del sud, aquest sóc jo, només jo; això, però, no és suficient, el meu valuós nom no és suficient. Jo, el més pobre, diuen, sufocat i embarassat, a qui l’aturador no ha aturat, sinó caçat, embarassat d’un déu, no, això aquí no hi va, el déu embarassa tothom, però a mi, no, la vedella, no, què n’hauria de sortir, doncs! Ens agradaria ser més a dintre que fora, però això no va així. Fora, sí; dintre, no. Escolteu el soroll i les baralles a la casa dels veïns? Hi ha un conflicte? Nosaltres venim i fem això, fem soroll, baralles i conflicte, ho fem sense descans. Perquè vostès poden demanar ajuda en qualsevol moment i trucar a la policia, la policia hi és per a vostès. Per a nosaltres, no; per a nosaltres, no. Per a nosaltres, també, però d’una altra manera. D’altra banda, també hi és, per a nosaltres, perquè ha aconseguit irrompre, abans ha travessat la porta, ha deixat que l’aigua es filtri, res és segur, tant és. Després de molts discursos hem sabut que la policia és allà per nosaltres, ha vingut a nosaltres, extraordinàriament. Només que per expulsar-nos i infondre por, és clar. Per intervenir ens falta el permís, nosaltres mai som els que intervenim, nosaltres som els interceptats, els detinguts, els intervinguts, mirin per aquesta escletxa, donin una ullada! Si troben quelcom que els interessi, poden quedar-s’ho. Nosaltres no podem perquè ve l’excavadora! Aquesta taula atrotinada era una donació! No ens pertany! A l’excavadora, tant li fa. Si no eviten aquest conflicte per por, llavors per què? És per això, sí! Intervinguin en el conflicte, intervinguin-hi! Pagarà la pena! Si veuen una persona necessitada, facin el cor fort i facin alguna cosa! Quan ens vegin, toqui’ns! Grapegi’ns, toqui’ns i garanteixin-se la seguretat, una mica de seguretat per al seu estat, els seus ciutadans, veïns i, després, faci’ns fora. Desfacin-se de nosaltres com d’una taca de greix. Allunyi’ns, faci’ns fora! Salvin-se de nosaltres! Sí, així està bé. Només així serà possible una societat en què els drets de les persones siguin venjats, recollits, llençats a una pila i un buldòzer els passi per sobre, vull dir: on els drets siguin tinguts en compte abans que res! Com? Primer una societat, naturalment, ja que n’hi ha d’haver una. És això el que volen vostès, oi? Ser un amb vostès i amb si mateix, llavors a vostès no els caldrà fugir, no a través de deserts i no a través de muntanyes. I és que nosaltres no som cap societat, o només una societat petita, és a dir, que encara no en som cap, potser és això del problema del pastor assalariat? Que no pertany al seu ramat? Que només és assalariat? Fins i tot per als animals era assalariat i prou? Nosaltres som molts, no tants com els animals, però som molts, com a mínim, bastants, però no som cap societat, i només així poden vostès aconseguir una societat segura, allunyant-nos. Que ens facin fora! Pensem en com vam ser descoberts, van ser gossos els qui ens van descobrir, els amics dels pastors, els vertaders ajudants! Ajudin també vostès! Les nostres coses, sigui com vulgui, ja les han llençades, de bon grat les seguim, a vostès també els seguim sense vacil·lar, ja no hi som. Vostès han de garantir la seguretat del país, la policia, també, ves per on, ja en són dos, preocupin-se de la seguretat i emportin-se els que són com nosaltres. Tant se val com procedeixin, tant és si amb procediment o sense, tant és, si amb alguna cosa o no, cacin-nos! Faci’ns fora! Tant és, com marxa el procés contra nosaltres, facin que ens facin fora! O, senzillament, deixi’ns flotar a l’aigua! Sí, on som ara mateix. Deixi’ns marxar, tampoc és tan difícil, ara és l’hora! O potser no? Deixi’ns marxar, tots junts, això també estaria bé, fugin amb nosaltres! Però no, no ho volen, això, vostès volen marxar, però no així, no així, que no puguin imaginar-se d’on. El nostre espectre els ha pertorbat, és estrany, no en tenim cap, els nostres peus profanadors de la gespa, ja ho havíem oblidat, no, ens passa tot sovint, eeh, probablement massa sovint, segurament han trucat a un centenar de persones, ja n’hem informat, que la gespa davant l’església ha quedat feta un nyap, aixafada, destruïda, ja no creix cap bri d’herba allà i això que la van sembrar la primavera passada i era fresca com un enciam! Allà, ja no hi creix gens de gespa, ningú no hi cull res, les nostres possessions, allunyades per l’excavadora, tot fora, nosaltres, repulsius, homes deformes que vostès no s’atreveixen ni a mirar, els nostres cossos meitat bèstia, meitat home, com aquesta Europa o Io, quina de les dues és ara?, meitat donzella, meitat vedella, embotelleu aquesta meravella per als homes. Això ja no ho fa l’home avui dia, però mirar atònit, això sí que ho pot fer, amb tota la calma, perquè juntament amb ell seu el déu atlàntic, no, no l’Atlàntic, una mar tan grossa, no la necessitem, amb una de petita ja en tenim prou! Amb una així ja ens és suficient a tots, promet aquest déu, i els protegeix, amb els seus discursos, deté el dia i manté la vida lluny nostre. Ens volen fora? Si us plau, ara mateix! Fora. Ai, Déu, qui s’apiadarà de nosaltres, qui s’apiadarà de nosaltres, en part vedella, en part dona, ni tan sols una dona, res, qui se n’apiadarà?^[8] Bé, que no volen provar-ho i, potser, apiadar-se una mica? No volen? Prou que ho entenem.