En això no podem fer-hi res! Portem respecte, ens reunim amb respecte, hi ha respecte i el nostre li portem a la reunió, a meitat de camí ens el trobem, però el nostre no és acceptat, nosaltres portem diferents talents i fortaleses, però, per desgràcia, no s’accepten. No s’accepta res, res nostre, en tot cas. Només se’ns agafà a nosaltres, és clar. L’excavadora ja se n’encarrega. A nosaltres, no se’ns agafa, les obres no segueixen la paraula, l’obra mateixa és aquí, però no pertany a ningú, a nosaltres tampoc, això que hem fet sempre, que fèiem abans, ara es troba en una secreta foscor, i ja no queda ningú que ens aculli a la casa gran. Nosaltres no portem cap banc rus, no portem cap indústria de l’automòbil en marxa, ni tan sols automòbils en marxa, nosaltres seguim encara al fre, i no podem deixar-lo anar, sinó aniríem a parar al no-res. Al contrari, potser conduiríem, però hem excavat un cau molt profund per a nosaltres a la seva terra pàtria. Aquest maleït fre, l’únic que funciona, si no, ni tan sols hi seríem, conduiríem; no ens facin volar!, nosaltres volaríem per nosaltres mateixos, si poguéssim. No tenim ofici ni benefici, tenim també debilitats, només tenim debilitats, som i serem ciutadans, no tenim cap garant, no tenim res, ningú no parla per nosaltres, i nosaltres mateixos no parlem, no, tampoc els nostres morts parlen, i encara menys per nosaltres, com els nostres fets, que potser parlen, però no per nosaltres, estan ben lluny nostre, els nostres fets, i els nostres morts són ben lluny, més lluny no hi ha res, els van tallar el cap, no, als fets no, això li passà fa poc al meu cosí, no per casualitat s’enregistrà en vídeo, avui dia sempre hi ha un vídeo o una foto. La princesa russa no està capturada, res, no en aquesta casa, en aquest concorregut carrer al Burgerland, capturada, no, ningú no l’ha vista, potser no existeix. No, ha d’existir, perquè ara és ciutadana, Déu, el senyor, ho ha disposat, perquè, en la seva omnipotència, governa tot allò elevat i ningú que el serveixi mira per sobre seu més enllà, només els seus valors el veuen, i les seves obres, on són les obres, allí són les obres, però no pertanyen a ningú, i també el senyor, sí, aquell d’allà, que volia crear obres, no ho va aconseguir mai, és clar, allò que l’esperit ja comença a cultivar ja s’ha esdevingut, no, aquesta vegada no, llàstima!