Tu, senyor, tu, senyor a Suïssa, al Canadà, a Àustria, tu senyor dels components de recanvi, senyor de les accions, vull dir, de tots els components en acció, perquè el procés encara no l’has acabat i el resultat no l’has aconseguit. Nosaltres no podem fer-hi res, perquè no se t’ha permès transmutar la noia en vedella, bé, els components de recanvi en el tot, en el cotxe complet, tots els sacrificis per a Opel per a no res, en va, vull dir, ben bé com la futilesa que és el nostre destí, malauradament, perquè la concertació, la participació, no significa únicament tenir veu a les eleccions, millor si no n’hi ha cap, llavors no cal ni anar-hi, perquè la democràcia és, sigui com vulgui, més que allò que has reconegut amb el teu partit, nosaltres no hem reconegut res, però això tant és, en qualsevol cas, no podem votar, ni tan sols podem escollir on posar la nostra màrfega. Tu, senyor de la venda d’automòbils que se n’ha anat en orris, la venda de fabriques d’automòbils, vull dir, no ho has aconseguit, no has aconseguit la fàbrica d’Opel, malgrat tots els sacrificis, cap dels quals era un regal, només un, un regal per a la filla de Ieltsin, un regal ben maco. I, tot i això, ets el nostre senyor, encara que no ens dones res, res de res, no com Jesús, però, amb tot, ets el nostre senyor, en qualsevol cas de manera conscient, nosaltres no podem cantar i aquesta senyora sí que pot. Escoltar, amb promptitud, els qui assenteixen amb el cap, els que assenteixen a tot!, també als tirans, també a la dedicació, allà on la gola fa frontera amb el cap, d’allà sorgeixen els seus tons, un cant fantàstic, i nosaltres, els sagnants, estimbats pels penya-segats, escoltem i ho fem amb un respecte profund, mentre caiem pel penya-segat i les roques dentades s’envermelleixen constantment, fins que ens trobem sota les aigües. Tu, senyor de l’habitatge buit a Zug, del castell de fantasia que es troba en un altre lloc, on viuen totes les fantasies: sigueu just amb nosaltres, com ho vau ser amb aquesta filla, que ara és compatriota vostra en aquesta pàtria després d’una decisió veloç com un llampec, de la qual us vau ocupar, et vas ocupar del llamp, oh, totpoderós tu, i tu et preocupes per aquesta decisió en interès especial del país, que es correspon amb tota exactitud amb el teu interès. El país ets tu, no, això encara no, el país permet fer realitat les teves idees, però només t’ho permet a tu, no només a tu, però també a tu, sobretot a tu, a nosaltres no se’ns permet res, nosaltres no som res, i a nosaltres no se’ns permet res, encara que ens agradaria col·laborar, és millor que mirar, oi, perquè el dret emani del poble, perquè nosaltres també en serem, però el dret no mana, i quan emana, s’empolaina, s’engalana, però nosaltres no podem, no se’ns permet ni entrar al local, no és just, encara que el dret emanés també de nosaltres o, com a mínim, pogués fer-ho, si tingués temps lliure i nosaltres, el nostre somiat passaport, que ahir, per desgràcia, el senyor Alaba^[5] va canviar, o és que l’ha preparat?, i ara ja no hi és, vull dir, el passaport, ha sortit veloç, ja no hi és, no s’hi pot contactar, el senyor Alaba és a Munic, el dret, però, ja podria emanar també de nosaltres, de mi, de nosaltres, pertànyer a aquest poble somniat que veloçment concedeix passaports de somni, d’aquells que tant desitgem per a nosaltres, però no en rebem, però tu, senyor, senyor, tu, senyor tu, tu tampoc has rebut Opel, no, no l’has rebuda, volies aconseguir-la amb el banc rus, volies aconseguir-la amb ell, fins i tot si t’envolten espesses boires d’entreson, encara guanyes diners, fins i tot si no fas res, guanyes diners, però, naturalment, això no és cert, per aconseguir-ho has d’esforçar-te, nosaltres també, però a nosaltres no ens deixen. Tu has acomodat la filla de Zeus, no, del tsar de totes les Rússies, i després has aconseguit que li donessin la ciutadania, tu volies comprar, i nosaltres, ni una fogassa de pa podem comprar, tampoc ens està permès, el rebem regalat, el menjar el rebem regalat, fins i tot bons oferiments, quan és dolent, quan s’ha fet malbé, i això, és clar, indigna enormement els ciutadans, una altra vegada, que nosaltres rebem menjar podrit, és clar, nosaltres no hauríem de rebre res, però tu, senyor, tu ni tan sols has pogut crear a la teva manera, no has pogut crear perquè no ets cap creador, no, és per això que no has pogut crear, perquè la mama, l’estimada mare, l’empresa matriu, General Motors, el general dels motors, el coronel de tot l’exèrcit de tot el món, juntament amb els motors de tot el món, bé, de gairebé tots, no ho han permès. Oh senyor, ara ho pots veure, com és i com pot arribar a ser, fins i tot si la filla ara és ciutadana, has pagat, però no has rebut res a canvi. Ah, no, una cosa així no la faries mai, no inverteixes en coses insegures, en coses intangibles, tu només inverteixes, amb tota la passió, allà on paga la pena, la filla potser et deixarà alguna cosa, no ho sabem, no ho podem saber, entre els seus brillants alguna cosa ja ha pagat, tots paguen, els que poden, tots paguen per tot allò que poden rebre, nosaltres, però, no paguem, i tampoc som formes de pagament, oh, senyor tu, lloc de trobada de la forma de pagament de tants, si us plau, paga també per nosaltres, sigues l’estat, guia’l, paga per nosaltres, però no, això no ho fas tu, portar a terme una naturalització a la velocitat del llamp, ho pots aconseguir, però no has aconseguit l’Opel, això no ho has aconseguit, veus, senyor tu, per a això portem oferiments, tu no has aconseguit l’Opel, un disbarat, ho sabem, ho hem dit al capdavall unes tres vegades com a mínim, però, amb tot i amb això, no ha estat suficient. Les punxes de la insània es claven i s’enfonsen als nostres pits, ai, sí, i ens empenyen a recórrer frenèticament els països d’aquest món. Res és just, estat, almenys tu ets just?, aquí, en nosaltres, tindries un objecte per a aquest fi, amb nosaltres tindries quelcom, amb nosaltres podries fer justícia, si us plau, en qualsevol moment, hi estem disposats, moltes gràcies, potser pots fer-ho en algun moment, una vegada i prou, però no estàs disposat ni tampoc vols fer justícia. Justament demanem, si us plau, que siguis tu, tu, l’estat, ai, qui faci alguna cosa, que sigui suficientment justa, i com més justa, millor, perquè aleshores ens faria justícia, devot, fidel, estimat estat en què volem entrar, el nostre refugi en el qual encara has de convenir-te! Si us plau, ajudi’ns!