Vivim. Vivim. El que importa és que vivim i poc més importa que viure després d’haver abandonat la sagrada pàtria. El nostre tren ningú el mira amb compassió, però a nosaltres ens miren amb condescendència. Fugim, cap tribunal popular ens ha jutjat, ens jutja tothom, aquí i allà. El que sabíem de les nostres vides ha quedat enrere, ofegat sota una capa d’esdeveniments, res es pot saber ja mai més. Tampoc cal copsar ja res. Intentem comprendre lleis estrangeres. Ningú ens diu res, no se’ns explica res, ens demanen però no ens recullen, hem d’aparèixer, hem d’aparèixer aquí i després allà, però a quin país més acollidor que aquest, i no en coneixem cap d’aquesta mena, a quin país podem entrar? A cap. Amuntegats. Ens envien de tornada. Ens estenem al sòl fred de l’església. Ens tornem a alçar. No mengem res. Però hem de tornar a menjar, com a mínim a beure. Aquí tenim una branca per la pau, com una branca de palmera, no, l’hem arrancada de l’olivera, sí, i tot és escrit aquí; més enllà d’això no tenim res, a qui li hem d’entregar, si us plau, aquesta pila, hem omplert dues tones de paper, ens han ajudat, és clar, ara els presentem, suplicant, el paper, no, de papers no en tenim, només paper, a qui l’hi hem d’entregar? A vostès? Si us plau, aquí el tenen, però sí no s’hi posen, llavors haurem de copiar-ho una altra vegada tot, imprimir-ho una altra vegada tot, ho han entès? Déu vos guardi, preguem, sí, per vostès, mirin al seu voltant!, us preguem, sí, a vosaltres, a qui pertany la ciutat, el país i les aigües brillants del Danubi i encara més, els qui ens multeu severament entre les autoritats: ens dieu un cop això, i després ens dieu allò, i no podem ser justos, però tampoc vosaltres sou justos, vosaltres, els àngels, més tu, estimat pare dels cels. Què hem de fer contra vosaltres? A vosaltres tot us és permès, tot ho podeu fer. Vostès d’aquí: que ens poden dir si us plau, qui, quin déu viu aquí i és responsable, aquí, a l’església, ja ho sabem, però potser n’hi ha d’altres, en altres llocs, hi ha un president, un canceller, una ministra, i també hi ha, per descomptat, els qui ens multen, ja ens n’hem adonat, d’això, no allà a baix, a l’Hades; són tots aquí, al costat mateix, per exemple tu, tu mateix, tu, siguis qui siguis, tu, tu, el bon Jesús, el messies, el més-sia, tant se val que protegeixis la casa, la família, els devots, a nosaltres no ens has acollit, hem arribat pel nostre propi peu a la teva església, una marxa a la recerca de protecció, si us plau, ajuda’ns, Déu, si us plau, ajuda’ns a posar el peu a la teva ribera, ja hauríem posat els peus a altres riberes, si haguéssim tingut sort, però què ve ara a continuació? La mar gairebé ha acabat amb nosaltres, les muntanyes gairebé han acabat amb nosaltres, ara ens trobem en aquesta església, demà serem en aquest monestir, gràcies a Déu, nostre senyor, gràcies al senyor president, han estat ubicats, s’han ubicat, però on serem demà passat i l’endemà? On se’ns denegarà un llit, on podrem aconseguir un llit, d’on ens tornaran a expulsar, on podrem enterrar els nostres ossos, i qui ho farà, tot plegat? Qui farà què per nosaltres? Qui s’ocuparà de nosaltres, que també existim i som vistos, i ho farà sense fàstic? Els de la ribera del rierol, els de la costa de la mar, expulsats als boscos d’arbusts del país, lamentant la pàtria perduda, confusos per la seva ira maternal, que aquí podeu veure, ningú es vana aquí de ser descendent de segons qui, tampoc els serviria de res, i per què, si us plau, per què estan vostès furiosos amb nosaltres? No ho entenem. Fa temps que el dolor no ens és aliè, però què hem fet aquí perquè tingueu por de nosaltres, por a tot arreu, por dels meus, als que he abandonat, als quals he de tornar, i encara més por de vosaltres, que he de quedar-me, que no puc quedar-me, ara mateix em doneu el permís, ara mateix em donareu el permís. Si teniu por a tot arreu, direu, per què heu vingut, doncs? Per tornar a tenir por, una altra vegada? Només que ara en el llenguatge dels bàrbars, que no coneixem ni podem, quan un es troba en un altre lloc, entre estranys, com ocorre ara, què passa ara? Implorem a crits en aquesta llengua que no coneixem ni podem, que vostès, però, dominen com si res, tret que vostès es trobin a una andana de tren i ens vegin, si us plau, esforcin-se una mica a comprendre el que mai podran saber, si us plau!