74

D’ençà que era petit, tothom li ha dit Roig. El van batejar amb el nom de Daniel, com el seu pare, però l’home tenia els punys un pèl massa despresos per caure bé al nen.

A les forces armades li diuen Roig. O sergent. O sergent Fitzpatrick. Roig li agrada.

L’exèrcit li fa bé. A l’exèrcit aprèn les lletres.

En Roig a la classe de lectura de recuperació. En Roig dona una ullada a les historietes. En Roig gaudeix dels còmics. Un sol roig inflat de Kripton. Superman que camina per la carretera roja.

L’exèrcit l’envia a l’estranger.

En Roig a la selva.

En Roig al delta.

En Roig en una casa de putes de Nha Trang.

En Roig en una casa de putes de Saigon.

Sap que les putes li tenen por. A les putes no els agraden els seus ulls ni la marca de naixement d’escates de peix que té al coll. Les putes no li diuen ni Roig ni Daniel ni sergent. A la seva esquena li diuen ông ma quy, que vol dir «dimoni marí».

En Roig en un helicòpter.

En Roig en un tiroteig a la vall d’Ia Drang. En Roig que manté la sang freda quan entren els morters. En Roig recomanat per a l’Estrella de Plata.

En Roig de nou als Estats Units, on la seva nòvia del sud de Boston li presenta un nadó.

En Roig ingressa al Departament de Policia de Boston.

És mitjan anys seixanta i hi ha moltes oportunitats per a un jove ambiciós. De vegades cal bufetejar unes quantes persones.

De vegades cal fer coses molt pitjors.

Taques roges al terra d’un bar clandestí de Dorchester.

Roig per totes les parets de l’apartament soterrani d’un delator.

Roges les mans. Rojos els ulls. Habitacions plenes de roig.

La dona d’en Roig fuig amb un altre a Michigan. Petjades roges en la neu, davant d’una casa a Ann Arbor.

El nen d’en Roig creix i segueix el seu pare cap als cossos de seguretat.

Dies de glòria.

Dies memorables, per remarcar en roig.

Abans de la caiguda. Abans que aquella hippie malparida entri a la vida del seu fill.

Ara és un home gran. Té els cabells blancs. Però el vell Roig encara hi és.

«Es pensen que em poden matar?».

«Soc dur de pelar, jo».

En Roig s’aixeca del terra de l’armari de roba on s’ha estat recuperant i surt. Coixeja cap a la sala del costat de la biblioteca. Hi ha fum pertot arreu. La casa s’està cremant. Troba la farmaciola. Es mira la ferida d’escopeta que té al costat. N’ha passat de pitjors. Va ser pitjor en aquell tiroteig amb pinxos el 77. Va ser pitjor quan una recollida no va anar bé a Revere el 85.

Era més jove, llavors, però. Molt més jove.

Sagna molt. Rojos els embenats. Roja la bena elàstica. Coixeja cap al prestatge de les armes. Se senten crits i trets a l’antic escorxador de fora.

Agafa una M16 amb un llançagranades M203 suspès.

L’única arma que pots triar quan necessites una cosa més convincent.

Va fent tentines cap a la cuina, estossega enmig del fum negre i espès.

El dolor és increïble. Almenys quatre costelles trencades i segurament un pulmó perforat. Però se’n sortirà. En Roig se’n sortiria, i ell encara és en Roig malgrat que tingui els cabells blancs.

Surt tentinejant en la rufaga i s’arrossega cap al darrere del vell escorxador.

Pas a pas amb un dolor agut.

Parpelleja per treure’s la neu dels ulls.

Només són quinze metres, però bé podrien ser quinze quilòmetres.

Es veu obligat a anar a pas de tortuga. Les exhalacions escumegen sang. De totes totes, un pulmó perforat.

Arriba a la porta de darrere de l’escorxador. L’entrada de la mort.

Roig sobre la terra. Roges la barana i la neu.

Costa respirar. Només li funciona un pulmó i també se li està omplint de sang.

Puja els últims esglaons de formigó i dona una ullada per sobre el caire de la porta.

L’arc voltaic està encès i ho veu tot.

Hi ha els seus dos estimats nets morts a terra. Els nens que va rescatar tants anys enrere. Els únics que l’han estimat o entès mai realment. L’Olly i la Ginger en el món de roig.

La dona és allà, arraulida amb els dos nanos sota una lona. En Marty i un altre home estan estirats a terra, al seu costat; tots dos, pel que sembla, encara vius. Els falta poc.

En Roig aixeca la M16 i posa el dit al gallet del llançagranades suspès. Està carregat amb una granada d’alt explosiu perforant que matarà tothom de la sala. Segurament a ell també.

«Ja està bé», pensa, i prem el gallet.