12

Dijous, 11.59 hores

La Kylie no té telèfon, o sigui que no té ni idea de quina hora és, però li sembla que encara deu ser el matí. No sent res, però veu llum per la finestra del soterrani.

S’asseu al sac de dormir. Allà baix hi fa tant de fred que s’ha format gebre a les vores de les finestres. Potser s’escalfaria una mica si es posés a córrer sense moure’s de lloc?

S’esmuny del sac de dormir i es posa dreta amb mitjons sobre el terra glaçat de formigó. Camina fins on l’hi permet la cadena, que no és gaire. Un petit cercle al voltant del llit i torna a la gran cuina vella de ferro colat. La cosa aquesta pesa tant com sembla? S’hi acosta i, d’esquena a la càmera, hi clava una empenta. No es mou. Ni un centímetre. Corre cap al sac de dormir, s’hi fica i s’espera ben tapada, atenta per si sent que s’obre la porta del soterrani, però no ve ningú.

Estan ocupats. No la vigilen per la càmera. O, si més no, no tota l’estona. Segurament l’han connectada a un portàtil i de tant en tant hi donen una ullada. Si pogués moure la cuina… Què? Igualment estaria encadenada al trasto aquest, palplantada al final de les escales sense poder sortir.

Sota el sac de dormir, examina la manilla del canell. Gairebé no hi ha espai entre el metall i la pell. Potser un parell de mil·límetres. Podria treure-se-la, amb aquest espai tan diminut? No ho sembla pas. Com ho hauria fet Houdini? Al seu amic Stuart li havia encantat la minisèrie de Houdini i l’animava a mirar-la. La veritat és que no recorda que Houdini es tragués mai unes manilles del canell en cap dels seus escapismes. Sempre forçava els panys amb una clau amagada. Si se’n surt, haurà d’aprendre tècniques de supervivència com aquella. Autodefensa, forçar el pany de les manilles. Examina la manilla amb atenció. Just a sota del petit pany, en el metall, hi ha gravades les paraules PEERLESS HANDCUFF COMPANY. El que s’ha de fer és ficar la clau al pany i girar-la, o bé en el sentit de les busques del rellotge o bé en el contrari, i la manilla s’obrirà. Necessita alguna cosa que faci de clau perquè salti el mecanisme. La cremallera del sac de dormir no serveix. El llapis que li han donat per dibuixar no serveix. Res del que hi ha a la caixa de cartró no serveix, excepte, potser, el…

Es mira el tub de pasta de dents. De què està fet? De metall? De plàstic? Sap que les pintures a l’oli es guarden en tubs de metall, però la pasta de dents? L’examina amb deteniment, però no en treu l’entrellat. És Colgate amb protecció anticàries. Sembla un tub vell que han tingut al bany de convidats durant anys. Podria fer servir la punta punxeguda del final per forçar el pany de la manilla?

La fica al forat i no sembla impossible. Haurà d’arrencar amb compte el cul del tub i provar de donar-hi forma de clau. La dona la matarà si s’adona que intenta escapar-se. Intentar escapar-se és una possibilitat remota i perillosa, però val més això que res.