58

I encara no paren. Els somnis. L’home enmig de la neu. La por. Mullar el llit. El mal de panxa. Cada dia la Kylie està més feble. Hi fa bona cara, però la Rachel se n’adona. La Rachel ho sap. I ella també es va debilitant. Esvaint. Com més dura el tractament del càncer, més llarg és el procés de recuperació.

Han d’atacar ja.

En Pete aconsella no seguir el pla. Ell té els seus propis dimonis. Torna el dolor. La gana. Ell també està fallant.

Els malsons de la Kylie. Els malsons de la Rachel. La Kylie que plora rere la porta del bany. En Pete que s’esmuny a la Dodge Ram per estar sol. Els cabells de la Rachel que cauen a blens. La Kylie que rebutja anar a dormir enlloc perquè no vol que ningú ho sàpiga. Tots han fet un glopet de l’ampolla que hi diu «Beu-me». Tots han estirat el cabdell de fil vermell. Tots han caigut pel mirall.

La Rachel i en Pete seuen a la terrassa freda de darrere la casa.

Onades atlàntiques. Mitja lluna. Les constel·lacions fredes, indiferents, de l’hivern.

En Pete espera que prengui una decisió.

Ella s’acaba el whisky i s’abraça.

—Ho hem de fer —diu.

En Pete fa que no.

—No hem de fer una merda.

—L’Erik està…

—Que ho faci ell. Que el corri ell, el risc.

—No ho pot fer sense nosaltres, sense mi… Ja ho saps.

—Ni parlar-ne. Ens en vam escapar pels pèls. Vam tenir sort. Aquesta cosa una mica més i se’ns fot a tots —diu en Pete.

El mira. El que diu no és propi de l’oficial del cos de marines que ha fet cinc missions de combat. El dubte s’apodera d’ell. O potser ara que hi té alguna cosa a perdre, una família, s’ha tornat més prudent. No s’adona que la família es perdrà si no hi fan res.

—No és una cosa, Pete. La Cadena no és mitologia. No s’autoperpetua. És humana. Està feta d’humans. És fal·lible, vulnerable, com tots nosaltres. El que fem és trobar el cor humà que té al centre i destruir-lo.

En Pete hi pensa molta estona i després fa que sí.

—D’acord —diu fluixet.

—Molt bé. —La Rachel truca al número—. Compta-hi —diu.

—Quan?

—Vull lluny la meva filla. Segura.

—Doncs quan? Ha de ser aviat, abans que canviïn els protocols.

En Marty i la seva nòvia segurament s’enduran la Kylie divendres a la nit, pensa la Rachel.

—Dissabte —diu.

—Et trucaré a les deu del matí. Els hauràs de provocar. Hauràs de fer que et truquin.

—Ja ho sé.

—Serà perillós.

—Ja ho sé.

—Fins dissabte.