XAVIER BENGUEREL i LLOBET (Barcelona, 3 d’agost de 1905 - 19 de desembre de 1990) va ser un novel·lista, autor teatral, poeta i traductor català.

Visqué fins al 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou. La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària. Abans de la fi de la Guerra Civil havia publicat les novel·les Pàgines d’un adolescent (1929), La vida d’Olga (1930), El teu secret (1934) i Suburbi (1936), de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes (1934).

L’any 1939 es va exiliar a França i més tard es va instal·lar a Xile, on va publicar, entre d’altres, l’obra teatral La màscara (1947), i les novel·les L’home dins el mirall (1951) i La família Rouquier (1953, premi Joanot Martorell 1952, reeditada el 1977 amb el títol Sempre és demà).

El 1955, de retorn a Catalunya, va publicar la novel·la El testament (que convertiria en obra teatral el 1960), a la qual seguiren, entre d’altres, Els fugitius (1956), L’intrús (1960), Gorra de plat (1967), 1939 (1973), Icària, Icària… (1974, premi Planeta), Llibre del retorn (1977, premi Crítica Serra d’Or 1978) i Appassionata (1983, premi Lletra d’Or 1984).

Com a traductor va treballar amb obres de Poe, Mallarmé, Rimbaud i Neruda, però la seva tasca en aquest camp és especialment reconeguda per la traducció íntegra, per primera vegada en català, dels dotze llibres de les Faules de La Fontaine, i Les flors del mal, de Baudelaire, versions elogiades per la crítica.

El 1988 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.