«Posant la mà a l’espatlla a l’adolescent que vaig ser i oblidant-me dels meus setanta-set anys, vaig abocar-me a escriure aquesta appassionata història d’amor. Ha estat escrita, doncs, acceptant tots els riscs, fins el de no connectar amb l’home d’ofici, però sí, i plenament, amb el lector, si més no, amb la mena de lector encara amb suficient interès per a comunicar-se amb la gent que, en vista de l’espectacle que estem representant entre tots, ha triat de practicar l’amor, el més vell i al mateix temps un dels més bells “oficis”».

La família Rouquier, escrita l’any 1944 i guanyadora del premi Joanot Martorell de 1952, és un formidable estudi de caràcters que recull la vida, no tan sols d’una família barcelonina, sinó de tota una època. Es tracta d’un treball minuciós sobre la complexitat de les relacions humanes i la gestió de les emocions, com ara la descoberta de l’amor, la passió i l’angoixa.

Clemente, un joven obrero del barrio barcelonés del Pueblo Nuevo que vive con su madre y cuyo padre murió a consecuencia de una paliza de la policía, frecuenta la casa de un antiguo ferroviario inválido que orienta las inquietudes sociales de un grupo de anarquistas, y es un gran admirador del socialista utópico Etienne Cabet.Clemente toma parte en el asesinato de un patrono que había despedido a varios obreros, y luego participa en varios atentados fallidos contra el gobernador civil y el mismo Alfonso XIII, y toda esta violenta historia se combina con la evocación del viaje que en 1848 emprendieron los cabetianos para fundar la ciudad ideal de Icaria en Tejas: Clemente y sus compañeros fracasarán sin gloria como había fracasado la colonia socialista instalada en el Nuevo Mundo.