Aquest llibre neix d’una secció del programa Via Lliure de RAC1, conduït per Xavi Bundó, feta amb l’ànim d’elogiar la mala reputació, de descobrir clarobscurs de gent que ha estat fonamental per a la humanitat escrivint, actuant, component o fent esport i que són idolatrats.

No suportem els ídols. Podem admirar, però amb el fre de mà posat.

Com deia Billy Wilder, ningú no és perfecte. Per això, descobrirem que els homes més il·lustres de la humanitat també han estat execrables.

Com ho fem?

Destriparem personatges admirats unàniment al món, gent que té carrers i places amb el seu nom.

El nivell va de premis Nobel cap amunt.

Doncs bé, agafarem aquests gegants de la cultura i demostrarem que tothom ha tingut un mal dia, o més d’un, a la seva vida.

I quan parlem de mal dia ens referim a tendències nazis, racistes, pedòfiles; diverses addiccions, poc respecte a la propietat privada (lladres); agressors, violents, envejosos, trepes. Tot i així, els admirem i són els pilars que han construït el paisatge cultural de la nostra vida.

De qui no parlarem

Ja hem dit que el nivell és alt. Però aquí no hi entra tothom. El simple fet de ser famós no dóna dret a entrar a la categoria d’il·lustre execrable.

La fama està sobrevalorada. És mainstream.

Aquí no parlarem de Michael Jackson, Bill Cosby, José Luis Moreno o José María Aznar, per posar tres exemples de famosos que unànimement ja cauen malament a la gent i, a més a més, les seves felonies ja estan escampades.

No té mèrit.

Intentarem ser els detectius de la història i, si això sona massa grandiloqüent, l’equip de redacció del Sálvame deLuxe.

De qui sí que parlarem

Hi haurà nivell.

Parlarem de primeres espases mundials. Gent que cau bé a tot el món, però, compte, cauen bé perquè al poble no se li ha explicat tota la veritat. Posem-ne alguns exemples:

Món de la literatura

Quins són els escriptors que són admirats per tothom, que estudiem a les escoles des de ben petits i dels quals ningú gosaria parlar malament?

Doncs Rafael Alberti està en el nostre equip. Que es prepari!

I en l’àmbit internacional…

Passen per la sala d’operacions gent com un tal James Joyce, Camilo José Cela o Hemingway.

Podríeu dir: «És que parlem de grans intel·lectuals i aquests són rarets».

La literatura popular també té els seus execrables, com Arthur Conan Doyle, el creador de Sherlock Holmes, que era un personatge curiosíssim que el que volia era, en realitat, ser el professor D’Arbó.

Món del cinema

Quin seria un dels actors que encarnaria la bondat, un geni en tots els àmbits del cinema i segurament la figura icònica del setè art?

Sí senyor, Chaplin també té el seu costat fosc. I si parlem de cinema modern, totes les icones del setè art tenen una part fosca.

Flipareu amb la cara B de gent com Steve McQueen o Cantinflas.

No, no parlarem de gent de la qual tothom sap que són personatges foscos ja reconeguts com Klaus Kinski o David Trueba.

Món de la política

Aquí teníem un problema greu.

Com podíem trobar polítics que caiguessin bé i que poguéssim explicar alguna cosa dolenta que no fos coneguda? I no parlem de la X del GAL. Així que hem anat a sac.

També a per Gandhi, més baix ja no es pot caure.

Acompanyaran el símbol de la pau al món altres tòtems com De Gaulle, Winston Churchill o Teresa de Calcuta.

Altres mons

Aquí podem incloure-hi de tot. Ja posats a rajar de gent real, per què no rajem d’esportistes suposadament immaculats com Paulino Uzcudun. Hi afegirem, encara, el sempre interessant món de la tauromàquia. De vides de toreros n’hi ha per escriure una enciclopèdia!

M.O. i S.G.