7
«Conversa de caravana»

La caravana de Christiane era a uns cinquanta metres de la seva tenda. Va encendre el llum en entrar, va agafar una ampolla de Bushmills, va omplir dos gots. Prima, més baixa que Bruno, devia haver estat molt bonica; però les faccions de la cara se li havien pansit, la pell se li havia clapat una mica. Només la cabellera havia conservat l’esplendor, sedosa i negra. La mirada dels seus ulls blaus era dolça, un pèl trista. Devia tenir quaranta anys.

—De tant en tant m’agafa, m’ho faig amb tothom —va dir ella—. Per a la penetració, demano un preservatiu.

Es va humitejar els llavis, va fer un glop. Bruno la va mirar; només s’havia vestit de cintura en amunt, s’havia posat una samarreta grisa. El mont de Venus feia una corba bonica; per desgràcia, els llavis majors penjaven una mica.

—M’agradaria fer-te fruir a tu també —va dir ell.

—No tinguis pressa. Beu-te la copa. Pots dormir aquí, hi ha lloc… —li va ensenyar el llit de matrimoni.

Van parlar del preu de lloguer de les caravanes. Christiane no podia fer càmping, tenia un problema d’esquena.

—Bastant greu —va dir—. La majoria d’homes prefereixen les mamades —va seguir—. La penetració els avorreix, els costa trempar. Però quan te la poses a la boca tornen a ser com nens petits. Tinc la sensació que el feminisme els ha afectat molt, més del que volen confessar.

—Hi ha coses pitjors que el feminisme —va fer Bruno en to llòbrec. Va buidar la meitat del got abans de decidir-se a seguir—. Fa temps que coneixes l’Espai?

—Pràcticament des dels inicis. Vaig deixar de venir-hi quan em vaig casar, ara vinc dues o tres setmanes l’any. Al començament era més aviat un lloc alternatiu, nova esquerra; ara s’ha tornat New Age; no ha canviat gaire. Als anys 70 la gent ja s’interessava per les místiques orientals; ara encara hi ha jacuzzi i massatges. És un lloc agradable, però una mica trist; hi ha molta menys violència que a fora. L’ambient religiós dissimula una mica la brutalitat de les relacions de flirteig. Però hi ha dones que pateixen, aquí. Els homes que es fan vells en la solitud són molt menys de plànyer que les dones en la mateixa situació. Prenen vi barat, s’adormen i les dents els fan pudor; després es desperten i tornen a començar; es moren bastant ràpid. Les dones prenen calmants, fan ioga, van a veure psicòlegs; viuen fins molt velles i pateixen molt. Venen un cos afeblit, enlletgit; ho saben i pateixen. I tanmateix continuen, perquè no aconsegueixen renunciar a ser estimades. Fins al final són víctimes d’aquesta il·lusió. A partir d’una certa edat, una dona encara té la possibilitat de refregar-se contra alguna polla, però ja no té la possibilitat de ser estimada. Els homes són així, i res més.

—Christiane —va dir suaument Bruno—, exageres… Per exemple, ara mateix tinc ganes de donar-te plaer.

—Et crec. Em fa l’efecte que ets un home més aviat gentil. Egoista i gentil.

Es va treure la samarreta, es va estirar de través al llit, es va posar un coixí sota les natges i va obrir les cuixes. Bruno va començar per llepar-li força estona els contorns del cony, després va excitar el clítoris amb copets de llengua ràpids. Christiane va expirar profundament. —Enfonsa un dit… —va dir. Bruno va obeir, es va girar per seguir llepant-la tot amanyagant-li els pits. Va notar com se li endurien els mugrons, va alçar el cap. —Continua, sisplau… va dir ella. Bruno va col·locar el cap més còmodament i va acariciar el clítoris amb l’índex. Els llavis menors començaven a inflar-se. En un impuls d’alegria, els va llepar amb avidesa. Christiane va fer un gemec. Per un instant, va veure la vulva magra i arrugada de sa mare; després el record es va esvair, va continuar amanyagant el clítoris més i més ràpid tot llepant els llavis amb grans cops de llengua amicals. El ventre d’ella es cobria de vermellor, bufava cada vegada més fort. Estava molt humida, agradablement salada. Bruno va fer una pausa breu, va introduir un dit a l’anus, un altre a la vagina i va tornar a llepar el clítoris amb la punta de la llengua, a copets molt ràpids. Ella es va córrer serenament, amb sobresalts llargs. Bruno es va quedar immòbil, la cara contra la vulva humida, i va estirar les mans cap a ella; va sentir els dits de Christiane que es tancaven sobre els seus. —Gràcies —va dir ella. Després es va aixecar, es va posar la samarreta i va tornar a omplir els gots.

—Ha estat molt bé, abans, al jacuzzi… —va dir Bruno—. No hem dit res; quan he notat la teva boca encara no t’havia vist bé la cara. No hi havia cap element de seducció, era una cosa molt pura.

—Tot descansa en els corpúsculs de Krause… —Christiane va somriure—. M’has de perdonar, sóc professora de ciències naturals… —Va beure un glop de Buschmills—. La cima del clítoris, la corona i la fesa del gland estan tapissats de corpúsculs de Krause, molt rics en terminacions nervioses. Quan els acaricies, provoques al cervell un poderós alliberament d’endorfines. Tots els homes, totes les dones tenen el clítoris i el gland tapissats de corpúsculs de Krause, en nombre si fa no fa idèntic, fins aquí és molt igualitari; però hi ha una altra cosa, ja ho saps. Jo estava molt enamorada del meu marit. Li acariciava, li llepava el sexe amb veneració; m’agradava sentir-lo dins meu. Em sentia orgullosa de provocar-li ereccions, tenia una foto del seu sexe erecte, la duia sempre a la cartera; per a mi era com una imatge devota, donar-li plaer era la meva alegria més gran. Al final em va deixar per una de més jove. Ja ho he notat, abans, que el meu cony no t’atreia gaire; ja comença a ser un cony de vella. L’augment del pontatge dels col·làgens en el subjecte de certa edat, la fragmentació de l’elastina en el curs de les mitosis fan perdre progressivament fermesa i elasticitat als teixits. Als vint anys, tenia una vulva molt bonica; ara, me n’adono, els llavis i les nimfes em pengen una mica.

Bruno es va acabar el got; no trobava res de res per respondre. Poc després es van estirar. Va passar un braç al voltant de la cintura de Christiane; tots dos es van adormir.