6

La nit del divendres al dissabte va dormir malament, i va tenir un somni penós. Es veia amb l’aspecte d’un jove garrí barbamec i galtaplè. Amb els seus companys porcins era arrossegat cap a un túnel enorme i obscur, de parets rovellades, en forma de vòrtex. El corrent aquàtic que l’arrossegava era de poca potència, de tant en tant aconseguia descansar les potes a terra; arribava una onada més forta, de nou s’enfonsava uns metres. De tant en tant distingia les carns blanquinoses d’un company brutalment engolit cap avall. Lluitaven en la foscor, en el silenci tan sols torbat pels breus xerrics dels unglots a les parets metàl·liques. A mesura que perdia altura, distingia, vinguda del fons del túnel, una sorda remor de màquines. Progressivament prenia consciència que el remolí se’ls enduia cap a unes turbines amb hèlices enormes i tallants.

Més endavant el seu cap tallat reposava en un prat, a uns metres per sota de la boca del vòrtex. El crani se li havia partit en dos, de dalt a baix; però la part intacta, al mig de les herbes, encara era conscient. Sabia que les formigues s’anirien introduint en la matèria cervical descoberta, a fi de devorar les neurones; llavors cauria en una inconsciència definitiva. De moment el seu únic ull observava l’horitzó. La superfície d’herba semblava estendre’s fins l’infinit. Immenses rodes dentades giraven al revés sota un cel de platí. Potser es trobava a la fi dels temps; en tot cas, el món tal com l’havia conegut havia arribat a la fi.

A l’esmorzar, va fer coneixença amb una mena de soixante-huitard bretó que animava el taller d’aquarel·la. Es deia Paul Le Dantec, era el germà de l’actual director de l’Espai, formava part del primer nucli de fundadors. Amb la seva túnica índia, la barba llarga i grisa i el triskel^[4] al coll, evocava a la perfecció una amable prehistòria hippie. Amb cinquanta-cinc anys sonats, la vella desferra feia una vida tranquil·la. Es llevava a l’alba, caminava entre els turons, observava els ocells. Després s’instal·lava davant d’un bol de cafè amb calvados, cargolava uns cigarrets enmig dels moviments humans. El taller d’aquarel·la no començava fins a les deu, tenia temps de sobra per xerrar.

—En tant que vell espaià… —Bruno va riure per establir una complicitat si més no fictícia—, deus recordar-te dels inicis del lloc, l’alliberament sexual, els anys 70…

—Alliberament, i una merda! —va grunyir l’ancià—. Sempre hi hagut ties que feien mitja en plena orgia, sempre hi hagut tios que se la pelaven. Tio, no ha canviat res.

—Però —va insistir Bruno—, he sentit dir que la sida havia fet canviar moltes coses…

—Per als homes —va reconèixer l’aquarel·lista tot esclarint-se la veu—, és veritat que era més senzill. De vegades hi havia boques o vagines obertes, podies entrar pel dret, sense presentar-te. Però per això ja calia una autèntica orgia, i hi havia selecció a l’entrada, solies anar-hi en parella. I de vegades he vist dones obertes, lubrificades al màxim, que es passaven el vespre tocant-se; ningú no anava a penetrar-les, tio. Ni per fer-les contentes no era possible; calia un mínim de trempera.

—Vaja —va interjectar Bruno, pensatiu—, no hi ha hagut mai comunisme sexual, sinó tan sols un sistema de seducció eixamplat.

—Això sí… —va avenir-s’hi la vella andròmina—, de seducció sempre n’hi ha hagut.

Tot plegat no era gaire engrescador. Però era dissabte, hi hauria arribades. Bruno va decidir relaxar-se, prendre-s’ho tot amb calma, rock’n roll; amb la qual cosa el dia es va escolar sense incidents, i en realitat sense el més mínim esdeveniment. Cap a les onze de la nit va passar altre cop davant del jacuzzi. Per damunt del suau mormoleig de l’aigua pujava una mica de vapor, travessat per la claror de la lluna plena. Es va apropar en silenci. La piscina feia tres metres de diàmetre. Una parella estava abraçada prop del marge oposat; la dona semblava a cavall de l’home. «Hi tinc dret…», es va dir Bruno amb ràbia. Es va treure la roba de pressa, va entrar al jacuzzi. L’aire nocturn era fresc, l’aigua, per contrast, d’una tebior deliciosa. Per damunt de la piscina, branques de pi entrellaçades deixaven veure les estrelles; es va relaxar una mica. La parella no li feia cap cas; la noia seguia movent-se damunt d’aquell tipus, començava a gemegar. No se li distingien les faccions. Al seu torn l’home va començar a respirar sorollosament. Els moviments de la noia es van accelerar; de cop i volta es va fer enrere, la lluna va il·luminar-li els pits un instant; la massa dels cabells foscos li dissimulava la cara. Després es va arrapar al seu company, cenyint-lo amb els braços; ell va respirar encara més fort, va fer un llarg grunyit i va callar.

Es van quedar abraçats dos minuts, i l’home es va aixecar i va sortir de la piscina. Abans de vestir-se va descargolar-se un preservatiu del sexe. Sorprès, Bruno va constatar que la dona no es movia. Els passos de l’home es van allunyar, va tornar el silenci. Ella va estirar les cames dins l’aigua. Bruno va fer el mateix. Un peu es va posar sobre la seva cuixa, li va passar a frec del sexe. Amb un clapoteig lleu, la noia es va apartar del marge i se li va acostar. Ara la lluna estava entelada pels núvols; la dona era a cinquanta centímetres, però encara no li veia les faccions. Li va posar un braç sobre les cuixes, amb l’altre li va envoltar les espatlles. Bruno es va arraulir contra ella, la cara a l’alçada del pit; eren pits petits i ferms. Ell es va deixar anar del marge, abandonant-se a l’abraçada. Va notar com ella tornava cap al centre de la piscina i començava a girar suaument sobre ella mateixa. Els músculs del coll se li van relaxar bruscament, el cap se li va fer molt feixuc. La remor aquàtica, feble a la superfície, es transformava en un poderós bramul submarí pocs centímetres més avall. Les estrelles giraven suaument a la vertical de la seva cara. Es va relaxar encara més en els braços d’ella, el sexe erecte va emergir a la superfície. Ella va desplaçar una mica les mans, Bruno a penes notava la seva carícia, estava en una apesantor total. Els llargs cabells van passar-li a frec del ventre, i la llengua de la noia es va posar a la punta del seu gland. Tot el seu cos es va estremir de felicitat. Ella va tancar els llavis i lentament, molt lentament, se’l va posar a la boca. Ell va tancar els ulls, amb esgarrifances d’èxtasi. El bramul submarí era infinitament reconfortant. Quan els llavis de la noia van atènyer el naixement del seu sexe, va començar a sentir els moviments de gola. Les ones de plaer es van intensificar en el seu cos, al mateix temps se sentia bressolat pels remolins submarins, de cop i volta va tenir molta calor. Ella contreia suaument les parets de la gola, tota l’energia d’ell va afluir-li de cop al sexe. Es va córrer amb un udol; mai no havia sentit tant de plaer.