Sé un poble lluny de Provença

A Concepció Maní

Sé un poble lluny de Provença

Blanc de pètals de matí,

No hi ha torres de defensa

Ni contrades de remença

Sense casa ni molí.

Ni enyorança, ni temença,

Ni l’ocell en roc marí:

La vinya pertot s’agença

I en ermots en defallença

Creix el blat d’etern nodrir.

Tot és llum a l’hora tensa

Amb frescors de monestir;

Per una Alta Complaença

El sol hi lleva semença

En rostolls de bon seguir.

Tot és do, tot recompensa

I l’Extrema Coneixença

Per qui en sap trobar el camí;

A l’Alba de la Naixença

Tu i jo hi voldríem morir.

Maig de 1952