Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles

Del temps antic, i a l’acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l’embragat, o al coixinet que embosca

L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!

Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:

M’exalta el nou i m’enamora el vell.