Com el macip errabund per les aules

Entre sabents, i en mal d’inquietud

S’eleva excels, i estableix la Virtut

I, l’endemà, plora enganys sota els saules,

Tal jo, hom fet, embriac de paraules

Afirm el bé i el mal tantost, i endut

Pels gais combats de les sectes, o astut,

Proclam el fals per ver. I en tantes faules

Mestreja orgull; però no só feliç

I, penitent, assaig un compromís

Entre el Seny, clar, i el deler de mes fibres.

Ah foll!, cerc llum en el son, imprecís,

I adés só gran, i m’exalt o, submís,

«Míser», em dic, i faig pira dels llibres.