A quin bivac en planella perduda

Vaig veure obert, Senyor, l’horrible balç?

Fatu i exhaust Us donava un nom fals

I aparentí el romeu barbat i rude.

El meu desig, però, tothora muda

I els meus afanys són els batecs corals:

La lluna en mar, naixent, m’és dolç trasbals

I els fats nocturns exalt, i qualque buda.

Un esparrall m’és fetitxe, i el rest

Encès d’embruix, o el so d’una tenora,

I em lliure a tot, íl·lús i gai, inerme.

Si el Vostre Buf don’ Nord, me’n vaig a l’Est

I el meu penell hi ajust i el seny l’honora;

Avanç ulls clucs, i no em vaga doler-me!