On són, oh mar, els déus i llurs imatges

Que et feren immortal? El tron espars

Per ribes closes i ports sense fars,

On és? Ets presa de l’or de les platges.

No hi ha velers ni llenys que et donin gatges

Sinó la nau veloç que ignora atzars

O els acers submarins prenyats de dards;

Pèlag vençut, no reclames ostatges.

Naus voladores en deserts celestes

T’albiren morta en llur esguard fugaç,

—Jaç d’ondines, solaç nocturn dels astres!

No et nodreixen tempestes ni malastres:

—Als qui vencen els cels, dóna la faç,

I al gosat dels teus fons, noves conquestes!