Per clares fonts i forests remoroses,

Per gais planells o en solitaris quers,

Lluny de la mar, camín, passos severs.

Ple de temors, amb les mans tremoloses.

Vull i no vull. Refús les amoroses

Sol·licituds, i acaç els homes fers

De llur voler, mestres de naus i acers,

—I caic vençut en faldes generoses!

Vull ésser sant i heroi, duc i senyor

Del meu país i la més vasta Espanya,

I les colors i els sons em fan llangor,

Em dolc i plany, i m’anega dolor

Pels plers perduts, i la dansa m’afanya;

El minut venç: Oh com el cor enganya!