A Joaquim Folguera,

en publicar «El Poema Espars»

No ets proteu però Un Tal t’escridassa,

Capità de vaixell en fosques mars;

Sé què és per a tu el poema espars

I per a mi la densa paperassa.

Ah, qui, com tu, fos Idea i fos Raça

I comandés pels colls cent mil pallards,

O projectés nous imperis als tsars

En continents novells que la ment traça.

Vences tos mals amb la dolça paraula:

Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir,

Blaus com el cel coronant un menhir

I amb els Deu manaments gravats en Taula.

El ball pírric t’enduu; i deixes l’aula

Disfressat de burgès, i al cor, un llir.