En port travat ets l’algosa clapera

Verda en verds morts a l’enyorat aiguall;

Et vull i no, i d’un roc faig cavall

Per a atènyer, de nit, selva i quimera.

En port obert ets boira marinera

Vora el torrent, amb l’alba per mirall;

Dic el teu nom esquerp, per cala i vall

I ador l’absurd pels clots de Tabellera.

Só l’home antic; i tu, l’ara i l’oracle

D’una dea sense aura ni miracle,

Tronc d’un menhir en el coval impur;

Ombres d’un flam tu i jo al tombant d’un mur

No som, vençut l’Instant, suma complexa:

—Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!