Si de minyó em plaïa la pintura

Que fabulitza la mar abissada

I l’ona negra i alta, i de la irada

Ficció en negre i blanc de la natura

Tempestosa i cruel, feia pastura

D’esperit i de ment, a l’aspra albada

Del clam viril, el crepuscle i la fada

Que el misteri difon m’ha dat ventura.

Avui delesc, adés la mar coberta

I els fars en rocs perduts; o en cloure el dia,

Entre efímers morats, la claror incerta

Del sol colgant i la malenconia

Del pi soliu, a mig coll, o l’alerta

Sense averany del ca en fosca masia.