Un vell il·lús

Si ara em preguntessin: «Imagina’t que pots triar una edat, ¿quina demanaries? La joventut expansiva, la maduresa constructiva…».

Tinc la impressió que la resposta seria: «La meva vellesa d’ara per sempre».

He tingut una infantesa feliç, una adolescència amable, una joventut activa, una plenitud adulta… Ara visc un acceptable equilibri del que vull i el que puc.

Sóc el més vell dels germans, dels meus cosins, dels meus amics.

Dels qui escriuen articles, dels qui publiquen llibres. Dels qui canten cançons en la intimitat. Dels qui fumen amb pipa. Dels qui teclegen en una Olivetti. Dels qui cada nit, abans d’anar a dormir, omplen les caselles dels mots encreuats. Dels qui han estat al Nepal i a Malàisia. Sóc un vell que es troba bé amb els joves.

Sóc un vell il·lús, perquè voldria continuar sent vell per sempre.