A l’enterrament d’una fulla morta

dos cargols se n’hi van.

Comencen el viatge,

una bonica tarda de tardor.

Però ja és primavera quan hi arriben

i les fulles que eren mortes

han ressuscitat.

Els dos cargols queden decebuts.

Però vet aquí el sol que els dóna ànims.

Els diu «aneu a córrer món,

les històries d’enterrament no són boniques,

recupereu els colors de la vida,

beveu un vas de vi

i canteu la cançó de l’estiu».

I els dos cargols se’n tornen a casa

i allà dalt, al cel,

la lluna vetlla per ells.