La mort i l’art

Gràcies al fet que la mort existeix s’han produït pel·lícules d’una magnífica vitalitat.

El cinema, com moltes obres de teatre, ha acudit sovint a presentar personatges víctimes d’un assassí, i la narrativa literària mundial quedaria òrfena si alguna mort no formés part de l’argument. Des de Shakespeare a les tragèdies gregues, passant per Agatha Christie, els humans hem «escoltat», «llegit» o «mirat» la mort. La representació pictòrica i escultòrica de Crist ha estat tradicionalment present en moltes cases. I les «processons de la Mort» han desfilat davant el poble.

El poder polític i el poder religiós han gosat posar les seves mans dictatorials sobre el fràgil misteri de la vida i han imposat sentències de mort física i sentències de mort eterna per als pecadors.

Però la mort, com la vida, és un patrimoni personal.