Lloc a la capella

Hi ha freqüentadors de funerals que ja han adquirit una eficaç experiència sobre el lloc que han d’ocupar a la capella. Són els que no poden o no volen seguir tota la cerimònia.

Es tracta de desaparèixer sense molestar i, si és possible, sense que la fugida sigui observada. Ja han complert amb el compromís, els familiars del difunt ja els han vist a la sala de vetlla, fins i tot hi han parlat.

L’acció de sortir abans d’hora de l’oratori ha d’estar perfectament preparada, i la primera operació és estar atent a l’obertura de les portes de la capella per ser un dels primers a entrar-hi. Això permet ocupar un seient estratègic: no un de les primeres files, com es podria pensar, sinó un seient de les últimes —la ideal és l’última.

L’operació es perfecciona si s’aconsegueix seure just al costat d’un corredor. D’aquesta manera la sortida —¿la fugida?— encara pot ser més discreta, i amb una mica de sort, invisible. Seure enmig dels assistents suposa demanar perdó per aixecar-se i anar avançant dificultosament per l’estreta fila de seients fins a arribar al corredor d’escapada. No seria una sortida elegant.

Encara que els parents del difunt no s’adonaran de la desaparició, és possible que algú descobreixi la fuga i no pugui evitar un punt d’enveja i consulti ràpidament el rellotge.