Les Plèiades, les eternes perseguides, les víctimes als núvols, van ser catalogades en la seva forma celeste per monsieur Messier amb el nom de cúmul quaranta-cinc o M45, és a dir, considerant-les com un conjunt real d’estrelles. Aquesta constel·lació, que en algun indret és anomenada de Les Cabretes, ocupa al cel un reduït espai de dos graus. En realitat, el cúmul té més de les set estrelles que es veuen a ull nu. L’astrònom Galilei, el primer home que va apuntar al cel amb un telescopi, en va comptar trenta-sis. Avui, amb aparells més bons, en comptem més de cent. Les estrelles més importants són de tipus blavós. Jo, personalment, considero el cúmul com un dels conjunts més bells del firmament junt amb la veïna Orió.

JACINT DALMASES,
Tractat bàsic d’auscultació celeste. Barcelona, 1778.