ARNALDUR INDRIÐASON (Reykjavik, 28 de gener de 1961) és un escriptor islandès, fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson. Llicenciat en Història, és periodista i crític de cinema, a més d’escriptor. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d’exemplars venuts a tot el món.

El 1997 va crear, per a les seves novel·les policíaques, el personatge del comissari islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionat pel passat i per l’ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d’un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una filla drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan no pot escoltar-lo, i un fill anomenat Sindri Snaer. La investigació criminal en les seves novel·les sol ser un pretext per resoldre un enigma del passat, i en elles el lirisme compleix un paper important. Els autors que l’han influït més són dos escriptors suecs dels anys seixanta, Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que van escriure les aventures de l’inspector Martin Beck.

La sèrie del «Comissari Erlendur» la conformen Synir duftsins (1997), Dauðarósir (1998), Mýrin («Aiguamolls», 2000), GrafarÞögn («La dona de verd», 2001), Röddin («Veus», 2002), Kleifarvatn («L’home del llac», 2004), Vetrarborgin («Hivern àrtic», 2005), Harðskafi («Hipotèrmia», 2007), Myrká (2008), Svörtuloft (2009), Furðustrandir (2010), Einvígið (2011), Reykjavíkurnætur (2012) i Kamp Knox (2014).

També ha escrit altres novel·les policíaques, com Napóleonsskjölin («Operació Napoleó», 1999), Bettý (2003), Konungsbók («El llibre del rei», 2006) i Skuggasund («Passatge de les Ombres», 2013).