53

En un lloc remot hi ha una profunda esquerda excavada a la lava, a l’interior de la qual regnen la foscor eterna i el fred, i on no se sent el dens murmuri de la cascada. L’esquerda s’estreny a mesura que es fa més profunda, les aspres parets són acinglades i perilloses, i a aquelles entranyes no poden accedir ni les guineus ni els corbs. A les parets de pedra creixen falgueres i molsa, i per sota discorre lentament l’aigua d’una deu que brolla d’unes fonts properes i que transforma l’esquerda en un fantàstic palau de fades quan cau la gebrada i les parets s’entapissen de gel. A les seves profunditats impera un silenci gèlid que ni el buf del vent ni el cant dels ocells no poden trencar, i que assegura el somni de la desgraciada donzella que s’allotja en el palau dels elfs.