QUART ACTE

1

El sol feia pessigolles a les cariàtides de l’edifici del davant, la liquadora grunyia, el bullidor cantava, el forn indicava les 7:42, i en Michel Delpech (o Fougain) (o Polnareff) (o Berger) (o Jonasz) (o Sardou) (o el que vulgueu) belava de bon matí.

La Julie comprovava la data de caducitat d’un iogurt de llet de soja de comerç just amb prunes bio i la Pauline estava inquieta:

—Has vist la Mathilde?

—No. Quan m’he llevat ja havia sortit.

—Dos de juliol… Ja cal que ens afanyem…

—Perdona?

—Els iogurts… En vols un?

—No, gràcies.

—Ui, però és que haurem de llençar un munt de coses… Culpa seva, també! No menja gens!

—Però, com és que es lleva tan d’hora, últimament? Que ha trobat feina?

—Que jo sàpiga no…

—Has vist els mapes que té penjats a l’habitació? Tots plens d’agulles?

—Sí.

—I es pot saber què fa?

—No ho sé…

—Que vol canviar de pis?

La Julie no ho sabia i en Daniel Guichard repetia en bucle le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le gitan le git…

Socors.