5

Evidentment, ho vaig superar. Havia passat moments més difícils, com s’acostuma a dir púdicament. Era primavera, primavera a París, la primavera de Cole Porter i Ella Fitzgerald. Les terrasses s’allargaven, les promeses i els dies també, estava viva i gaudia de bona salut, tenia altres asos a la màniga, i algun cop amagat, també, i me’l vaig treure del cap.

De debò. L’havia oblidat. I llavors un matí vaig buidar el bolso, justament. Perquè en volia agafar un altre. Perquè anava a un casament i en necessitava un altre de més bufó. I, aquell dia, sorpresa del xef: bomba glaçada i pollastre picant.

El meu cuiner va tornar sense avisar, i aleshores… aleshores sí que em vaig afartar com una lladre.

La cosa es posava difícil. Molt.