ÀLBUM FOTOGRÀFIC
Joan Güell Ferrer, el patriarca de la dinastia, en una litografia encarregada pel Foment del Treball Nacional. Va començar la seva fortuna a Cuba i la va augmentar a Catalunya a través de la indústria tèxtil.
* * *
Antonio López López, primer marquès de Comillas. Va ser una de les persones més riques d’Espanya en el seu temps. La fortuna va començar-la amassar a Cuba, en el negoci navilier, el comerç i també en el llavors tolerat tràfic d’esclaus. La seva filla es va casar amb Eusebi Güell Bacigalupi.
* * *
Eusebi Güell Bacigalupi, el mecenes d’Antoni Gaudí, en un dels retrats emmarcats i penjats a la torre Castanyer de Barcelona, actual residència de Juan Güell de Sentmenat. El primer comte de Güell va ser l’artífex de la major expansió empresarial i financera de la nissaga, a l’últim quart del segle XIX i els començaments del XX.
* * *
Foto penjada a la torre Castanyer. Mostra Eusebi Güell Bacigalupi a l’entrada del parc Güell. El peu de la instantània diu: «El conde de Güell, paseando por los jardines de su casa».
* * *
Set dels deu fills d’Eusebi Güell Bacigalupi i Isabel López Bru a l’extensa finca Güell de Pedralbes, part de la qual es convertiria anys després en el Palau Reial de Pedralbes.
* * *
Juan Antonio Güell López, comte de Güell i marquès de Comillas. Va ser l’últim alcalde de Barcelona de la monarquia alfonsina. Durant la Guerra Civil i bona part de la dictadura franquista va viure exiliat a França. Pocs mesos abans de morir a Mallorca, encara pensava en la possibilitat d’arribar a ser president de la Generalitat si Franco desapareixia abans que ell.
* * *
Eusebio Güell López, segon vescomte de Güell, un dels primers occidentals que van entrar a la tomba del faraó Tutankamon, el 1922. Culte, hedonista i viatger empedreït, va ser cònsol honorari de l’Imperi austrohongarès a Barcelona i president de l’Hotel Ritz barceloní, en una suite del qual va viure bastants anys.
* * *
Juan Claudio Güell Churruca va heretar el patrimoni, el marquesat de Comillas i el comtat de Güell del seu pare, Juan Antonio Güell. Va lluitar amb els colpistes durant la Guerra Civil i es va instal·lar a Madrid. Al castell de Las Cabezas (Càceres), ell i els seus fills van ser els amfitrions de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó.
* * *
Cinc dels sis germans Güell de Sentmenat, durant una trobada familiar: Juan, Carlos, María Luisa, Eusebio i Claudio. Hi falta Félix, mort el 1996. Carlos Güell, mort el 2012, va cofundar i presidir el Cercle d’Economia i va dirigir el Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i el Círculo Ecuestre.
* * *
Trobada de les diferents branques de la família Güell al palau Güell, als anys noranta, amb motiu de l’última restauració, finançada per la Diputació de Barcelona. En primera fila, drets, Carlos Güell de Sentmenat; Manuel Royes, president de la Diputació; Eusebio Güell de Sentmenat, quart vescomte de Güell i marquès de Gelida, i Adela Güell Ricart, baronessa de Güell.