L’ESGLÉSIA INACABADA

Set anys després d’inaugurar la fàbrica de Santa Coloma de Cervelló, Eusebi Güell va encarregar al seu amic Antoni Gaudí el projecte d’una església per a la colònia. Durant els anys següents, l’arquitecte va realitzar diferents estudis previs que van culminar en la maqueta de l’església, instal·lada al seu propi taller, situat al mateix pujol on havia d’aixecar-se el temple.

Deu anys després de l’encàrrec van començar les obres. El projecte preveia l’espectacular construcció de dues naus, una inferior i una altra superior, coronada, aquesta última, per diferents torres laterals i un cimbori central de quaranta metres d’alçària.

El 1914, els fills d’Eusebi Güell van convèncer el seu pare que comuniqués a Gaudí que no podien seguir finançant el seu ambiciós projecte, que es va haver de quedar a mitges. El novembre del 1915, el bisbe de Barcelona va beneir la nau inferior, l’única que es va arribar a bastir, que va ser coneguda popularment des del principi com a cripta. Tot i ser una obra inacabada, el temple inclou per primera vegada de manera unitària la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí, com ara els arcs catenaris i els murs en forma de paraboloides hiperbòlics. Per la seva bellesa arquitectònica revolucionària, la cripta va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2005.