A LA TOMBA DE TUTANKAMON

El descobriment de la tomba del faraó Tutankamon va ser un dels esdeveniments més trascendents de l’egiptologia al segle XX. El fèretre, la famosa màscara mortuòria i tots els sensacionals tresors dipositats en el mausoleu d’aquell jove rei egipci mort el 1327 aC van ser oberts el 1922 dC per l’arqueòleg anglès Howard Carter. El mecenes que va finançar les laborioses i costoses tasques va ser el també anglès lord George Herbert de Carnarvon. I un dels cinc primers europeus que van entrar a la famosa tomba va ser Eusebio Güell López, el segon fill baró d’Eusebi Güell i Isabel López. Ho va aconseguir perquè era amic del germà de Carnavon, amb qui va anar de viatge de plaer fins a la Vall dels Reis, prop de Luxor.

Eusebio Güell va escriure:

Per l’afectuosa amistat de Mervyn Herbert vaig ser convidat a visitar la tomba en el mateix moment que va ser oberta la sala que contenia l’admirable sarcòfag d’aquest jove rei. Aquesta meravella i totes les que contenien les diferentes sales que formaven el conjunt de la tomba ens van donar una idea exacta del luxe, del refinament i de la inspiració religiosa que idealitzava els objectes que estaven destinats a aquesta divinitat terrestre.^[068]

Eusebio Güell López va heretar el 1918 el vescomtat de Güell en morir el seu germà Claudio. El seu caràcter poc ferm i la seves tendències hedonistes i artístiques, poc inclinades a la fermesa, la constància i la laboriositat que requereix la gestió empresarial, van aconsellar al seu pare, Eusebi Güell Bacigalupi, a l’hora de dictar el testament, a no deixar-li en exclusiva el control de les participacions accionarials de les diferents companyies de la família Güell. Güell Bacigalupi va confiar la direcció del llegat dels marquesos de Comillas a Juan Antonio Güell López i l’herència de la branca catalana dels Güell a un indivís, en el qual participaven diferents germans i fins i tot algun cunyat, com Pepe Bertran Musitu. L’objectiu era que l’esnob i bon vivant Eusebio Güell López no pogués dur a terme tots els seus caríssims capricis.

Tot i així, amb la gens negligible quota de líquid monetari corresponent, Eusebi Güell López, vescomte de Güell i cònsol de l’Imperi Austrohongarès a Espanya abans de la Primera Guerra Mundial, també sabia fer negocis. I amb financers com Juan Manuel Urquijo y Ussía i fins i tot el rei Alfons XIII, de qui era majordom de setmana, va invertir en la construcció dels nous hotels de luxe que van començar a contruir-se a principis del segle XX a Madrid i Barcelona. Als anys vint, el vescomte era president de l’hotel Ritz de Barcelona, conseller del Ritz de Madrid i fundador de la Companyia Minera de Porman.

Conegut per la seva sensibilitat i elegància entre un ampli sector de l’alta societat europea que havia freqüentat de ben petit des de Sankt Moritz (Suïssa) fins a Montecarlo, Londres i París, el vescomte va viure molts anys en una suite del Ritz de Barcelona. Allà el va anar a veure Manuel del Arco, periodista molt conegut a mitjan segle XX per les seves afilades entrevistes. En un llibre d’intervius, Del Arco descriu:

El vizconde de Güell dispone como vivienda de unas habitaciones reservadas en el mejor hotel de Barcelona. Tiene también para su uso particular reservada una mesa, la del rincón entrando a la izquierda, del hall. El vizconde hace una vida metódica, e invariablemente lo veréis de tertulia en su rincón después de comer, presidiendo una reunión con cuello de pajarita y plastrón.^[1004] Sin embargo, yo vi al vizconde en pijama y con batín; no todo el mundo lo ha visto así. Y lo vi a las doce de la mañana, cuando el vizconde no es visible; él empieza a ser visible a la hora del aperitivo. Me imagino que turbé la plácida vida del vizconde; hubiera sido más correcto, por mi parte, visitarle a la hora del té. Pero a mí, por lo visto, se me permite todo y el vizconde me toleró de buen grado.^[069]

A l’entrevista amb Del Arco, el vescomte expressa la seva satisfacció per haver estat elegit per aclamació president del Cercle Artístic i recorda que ja durant «el periodo apolítico» de Primo de Rivera va ser designat president de l’Alt Patronat d’Art de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Eusebi Güell va tenir dos fills amb Consuelo Jover, marquesa de Gelida. El vescomte i la marquesa van viure separats la major part de la seva vida i van protagonitzar una llarga disputa judicial per la custòdia dels fills. Un dels seus nombrosos néts va ser Carles Güell de Sentmenat.

«Y de esta su Barcelona de la que es usted una figura representativa, ¿qué es lo que más admira?», li pregunta a l’esmentada interviu Del Arco, un mestre a fer que els interrogats es retratin tots sols.

Una de les germanes de Joan Antoni i Eusebi Güell, Francisca, es va casar amb Francisco de Moxó de Sentmenat, marquès de Sant Mori, que va ser diputat i president del Futbol Club Barcelona entre els anys 1913 i 1914 i president de la Federació Catalana de Futbol. Els marquesos de Sant Mori eren propietaris del Palau Moxó, a la plaça de Sant Just de Barcelona. La seva filla Inés es va casar amb l’abrandat monàrquic Antoni de Senillosa, que va ser diputat per Barcelona durant la Transició democràtica.