LA VIRILITAT DELS MOSSENS DE VIC
Verdaguer era seriós, poc parlador, introvertit, es passava el dia resant, llegint, escrivint, i visitant malalts i esglésies. Es llevava molt aviat i menjava poc, segons el testimoni d’Empar Duran Martínez.[029] que el va conèixer molt sent ella jove. La indubtable sensibilitat de Verdaguer, un do imprescindible per a la poesia, no li impedia impressionar pel seu aspecte viril. Si més no, així li ho va semblar a Juan Antonio Güell López, un dels fills d’Eusebi, que ho atribuïa sense cap mena de dubte al seu origen vigatà.
De todo el clero que he tratado, el de la Plana de Vich [sic] me ha parecido siempre el más varonil. Con los curas procedentes del Seminario de Vich nunca me ocurrió lo que con sacerdotes de otras diócesis. Estos, algunas veces, me han hecho pensar que por evolución formativa, por los rigores de una disciplina somàtica o retorcimientos interiores, habían logrado, por lo menos en apariencia, configurar un tercer sexo. Apreciación también aplicable a los jesuitas, la que me permito hacer sobre el clero de la Plana de Vich. Siempre me han parecido más viriles los jesuitas que otros religiosos; y eso sin necesidad de dejarse barbas.[030]
Potser era per allò que Ignasi de Loiola exigia als integrants de la seva companyia que fossin meitat monjos i meitat soldats. Qui també li semblava «viril», a Juan Antonio Güell, era el bisbe de Barcelona, Josep Morgades: «Fue un catalán de pelo en pecho. No obstante su vestimenta episcopal, daba la impresión de ser un capitán general con mando en plaza sitiada. ¡Ya hubiera querido el general Weyler parecérsele físicamente!». Valeriano Weyler, que va ser successivament capità general de les Canàries, les Filipines, Cuba i Catalunya, va ser l’encarregat de reprimir la Setmana Tràgica de Barcelona. Mai va estar tan ben considerat per la burgesia catalana com Miguel Primo de Rivera o Joaquín Milans del Bosch, bastant més «virils» a l’hora d’esclafar les protestes proletàries.
El 1885, els Güell van haver de tornar a agafar les maletes. En aquest cas per força major. El còlera va assolar algunes regions espanyoles i els Güell van decidir traslladar-se a França durant algun temps. Van residir a Versalles, on va néixer Francisca, la setena dels deu fills del matrimoni Güell López, el qual també va visitar sovint la reina Isabel a París. La monarca espanyola vivia exiliada a l’anomenat palau de Castella, un majestuós edifici de la no menys aristocràtica avinguda Kébler que anys després es convertiria en l’hotel Majestic i en l’actualitat és l’hotel Península. L’hotel Majestic de l’avinguda Kébler va ser tota una icona a la capital francesa durant el segle XX. Allà es va firmar el final de la guerra del Vietnam el 1973 i es va refundar l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). No gaire lluny de l’Arc de Triomf, al Majestic van allotjar-se Azorín, Marcel Proust, James Joyce i Pablo Picasso, entre molts altres artistes i intel·lectuals. Va servir de quarter general dels nazis durant l’ocupació alemanya de la capital francesa. Des de fa pocs anys, aquell enorme edifici que a finals del segle XIX era conegut com el palau de Castella i albergava la reina d’Espanya és ara propietat del grup Peninsula, una de las cadenes hoteleres més luxoses del món.