Els fills del poble d’Israel, exiliats

lluny de casa seva, es planyien dient:

«Com podríem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?» (Ps 137:4).

Doncs heus aquí que el diable va fer

per als esperits celestials unes túniques,

és a dir, uns cossos de terra estrangera,

de terra d’oblit.