El règim medieval català es regia per una fórmula relativament autòctona que garantia l’equilibri de forces entre la monarquia i les classes privilegiades del país. Això s’ha conegut tradicionalment com a pactisme, i contràriament al que han dit els historiadors romàntics, no era una forma precoç de democràcia, sinó un sistema de govern compartit que, tot i que limitava l’autoritarisme reial, deixava al marge les classes populars del país. Però no deixa de ser cert que, durant molts segles, el govern de Catalunya es va dur a terme a través del consens i el diàleg, i això, pel que sembla, ha acabat marcant la nostra personalitat col·lectiva.