Catalunya —hom diu sovint— «ha pogut ser» però «no ha estat»: vet aquí, es pensa, l’arrel última i més pregona de totes les seves desgràcies […]. Però la història no és simplement la realització d’una possibilitat, sinó que és la realitat mateixa […]. No pensem, doncs, altra vegada, en allò que hauria pogut ser Catalunya si… pensem en allò que ha estat i en la millor manera d’aprofitar-se’n.

JOSEP FERRATER MORA

[…] Per això no podem dir que la història de Catalunya sigui un perpetu condicional […]. La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada: és el sí, no el si. Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys […], o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser.

JAUME VICENS VIVES

Abans d’estudiar una història, estudieu l’historiador que l’ha escrita.

E. H. CARR