En el present, els aragonesos són poca cosa més que els nostres veïns. Parlen castellà, són tossuts i ballen la jota. Res a veure. Però durant una colla de segles van ser els nostres socis, els nostres aliats, i el cert és que aquesta aventura comuna —la Corona d’Aragó— ens va anar prou bé, tant a nosaltres com a ells. Des de la unitat, els dos regnes més orientals d’Espanya van poder plantar cara a la poderosa Castella i bastir un imperi mediterrani que feia goig de veure. Tot plegat va venir d’un enllaç personal que avui dia hauria acabat amb un judici per pederàstia.