«Looking glass,^[7] o mirall»

El 5 d’octubre del 1877, a les muntanyes de Bear Paw d’Idaho, la tribu dels nez percé, exhausts i en estat d’inanició, va posar fi a la seva travessa de dues mil milles i es va rendir al general Oliver Howard i el seu Novè de Cavalleria. Quan el llegendari cap i guia dels nez percé, el cabdill Joseph, es va aixecar i va dir: «El cor em fa mal i

es pensava que aquelles ja serien les seves últimes paraules. No tenia ni idea que encara li quedaven vint-i-set anys més de vida. Primer va veure centenars dels seus morir d’exili a Oklahoma. Després, el cabdill Joseph i la resta dels supervivents van poder tornar a la costa nord-oest del Pacífic, però els van obligar a viure a la reserva índia de Colville, a centenars de milles de la terra ancestral de la tribu, que era a la vall de Wallowa, a Oregon. Exiliat dues vegades, Joseph encara va tenir l’esma de guiar la seva tribu fins al segle XX, però finalment va morir d’una depressió. La meva àvia, que havia nascut a la reserva índia de Colville, sempre va dir que recordava Joseph com un home amable i pacífic. L’àvia sempre havia dit que el cabdill Joseph havia estat el seu cangur favorit.