«Limitats»

He vist un home fer un cop de volant

per envestir un pobre gos de carrer,

però el quisso l’ha aconseguit esquivar

entre dos cotxes que hi’via aparcats.

I se n’ha escapolit.

«Recoi», he pensat, «acabo de veure

el que em sembla haver vist?».

Arribats al semàfor,

m’aturo al costat d’aquell home

i me’l miro inclement.

Prou sap que estic al cas

del seu intent d’assassinat.

Però no li importa gens ni mica.

Somriu i arrenca un crit,

tan potent que traspassa

les finestretes tancades:

«No em vinguis amb mirades!

Si no penses moure ni un dit,

més val que te les guardis.

Au, va, gallet!

Que no penses fer res?».

No. No he fet res.

Amb el llum verd he girat a la dreta.

Ell a l’esquerra en el sentit contrari.

I ja no he sabut res més

de l’home ni del gos.

Me n’he tornat a casa

i he escrit aquestes ratlles.

Com és que els poetes es pensen

que poden canviar el món?

Jo només puc salvar una vida:

la meva i prou.