«La teologia dels rèptils»

Vam trobar una serp morta en plena muda.

«Semblen dues serps», vaig dir encuriosit.

Mon germà, valent, la va recollir

pel cap i va dir: «Potser un llamp l’ajuda».

Salta el rierol rient i l’enrosca

a una tanca elèctrica. I em pregunto:

era despietat mon germà? No ho dubto.

Però, i l’espant que ens clava aquella bestiola,

quan es desenrotlla àgil i cau viva,

de cop, a la gespa! És torç i es cargola,

es tensa i, després, superba i preciosa,

tota ella es redreça i el cap inclina

per a mon germà, que, atordit i incert,

s’havia convertit en déu d’una serp.