Haiku catòlic i romà
HUMANS
El 1985 estava estudiant a la Universitat Gonzaga, una institució jesuïta, i aleshores els estudiants compartíem el menjador amb cinquanta o seixanta monges que vivien en una residència d’estudiants convertida en convent. A nosaltres, els estudiants, aquella situació no ens semblava ni bé ni malament. Amb prou feines hi teníem cap relació, amb aquelles dones santes, tot i que després d’una classe sobre Shakespeare a alguns de nosaltres ens va donar per cridar-nos «Tanca’t en un convent» els uns als altres —però mai a les monges—. Estic segur que elles ens devien sentir cridar aquella maledicció de Hamlet els uns als altres, però, com que aquelles monges eren una colla més aviat cultivada, probablement els semblava més divertit que no pas ofensiu.
NATURA
L’aranya reclusa bruna no és una aranya agressiva i només ataca quan li fan mal o se sent amenaçada. La picada d’aquesta aranya, però, conté un verí molt nociu que pot ocasionar una úlcera necròtica que destrueix els teixits tous i de vegades els ossos i tot. Aquesta aranya de sis ulls és, doncs, passiva i perillosa. I d’una bellesa insòlita. Tot sovint té unes marques a l’estómac i a l’esquena que semblen ben bé violins. Sí, aquesta aranya se la podria considerar un músic tatuat.
COL·LISIÓ
Un dia esperava a la cua del menjador darrere d’una monja i vaig veure una aranya reclusa bruna que li penjava de l’espatlla. Instintivament vaig clavar un ventallot a l’aràcnid, que va caure a terra. La monja es devia pensar que li havia engegat aquell ventallot per fer broma o riure’m d’ella, perquè es va girar i em va fulminar amb la mirada. Jo vaig assenyalar l’aranya reclusa bruna que ja s’escapolia entre els peus àgil i ràpida. En un primer moment, la monja va fer un pas enrere, però de seguida va fer dues gambades endavant i va esclafar l’aranya amb el peu. La monja va deixar anar un bufec ofegat. Jo vaig deixar anar un bufec ofegat. Avergonyida fins a les orelles, em va mirar i em va dir: «Em sap greu». Llavors va abaixar els ulls per mirar l’aranya esbudellada i va dir: «Per tu també».