Notes

^[1] Óssip Mandelstam (1891-1938), poeta rus represaliat per Stalin. Extret de «Versos al soldat desconegut», de 1937. (Totes les notes són del traductor.) [Torna]

^[2] «Mans enlaire!», «Enrere!», «Hitler ha perdut», en alemany. [Torna]

^[3] El llibre d’Alés Adamóvitx (1927-1994), Ianka Bril (1917-2006) i Vladímir Kalésnik (1922-1994) recull testimonis d’alguns dels més de sis-cents pobles bielorussos que van quedar anorreats per les tropes nazis, així com de les activitats dels partisans bielorussos durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. [Torna]

^[4] La pregunta s’infereix d’una frase de les llibretes de notes de Fiódor Dostoievski (1821-1881) dels anys 1880 i 1881. «Amb tot el realisme, cal trobar una persona en la persona. Això és l’essència russa per excel·lència i, en aquest sentit, jo soc popular (perquè el meu corrent brolla del fons d’una ànima cristiana popular). Encara que el poble rus actual no em conegui, el del futur sí que em coneixerà. Diuen que soc un psicòleg: no és veritat, només soc un realista en el sentit més elevat, és a dir, que represento les profunditats de l’ànima humana». (Достоевский, Ф. М. Полное собрaние сочинений в 30-ти томах. Tom 27, p. 65. Leningrad: Naüka, 1984.) [Torna]

^[5] La paraula gulag designa la xarxa soviètica de camps de presoners, especialment d’ordre polític. [Torna]

^[6] La gran fam de principi de la dècada de 1930 a Ucraïna va ser en part resultat de la desorganització agrària provocada pel procés de col·lectivització i, sobretot, fruit de les polítiques d’aniquilació del teòric element contrarevolucionari ucraïnès orquestrades des del govern central. Aquesta fam provocada també va afectar altres regions de l’URSS. [Torna]

^[7] Granja col·lectiva. [Torna]

^[8] Erich Maria Remarque (1898-1970), escriptor que va relatar les dures experiències dels soldats alemanys durant la Primera Guerra Mundial al llibre Res de nou a l’oest, de 1928 (en català amb traducció de Joan Alavedra, Barcelona: Proa, 1929). El seu discurs pacifista li va costar la repressió nazi i l’exili. [Torna]

^[9] «Senyora, dona», en alemany. [Torna]

^[10] Nikita Khrusxov (1894-1971), secretari general del Partit Comunista i líder de l’URSS entre 1958 i 1964. En aquesta època tingué lloc l’anomenat desgel, període de desestalinització en què la censura i la repressió política es van relaxar. [Torna]

^[11] Ciutat i regió homònima a l’extrem nord-oriental de Rússia. Especialment a la zona del riu Kolimà, va concentrar la xarxa més vasta de camps i mines de treballs forçats per a presoners polítics d’ençà de les grans purgues dels anys 1930 i fins al desgel de Khrusxov, ja gairebé a principi dels anys 1960. [Torna]

^[12] «Moltes gràcies», en alemany. [Torna]

^[13] Els peals eren uns mocadors que s’embolicaven als peus i que feien la funció de mitjons. L’exèrcit rus, com el finès, els ha fet servir fins a dates molt recents per raons pràctiques: no calia separar-los per talles i no es podien desaparellar. [Torna]

^[14] Malnom que rebien els alemanys durant la Segona Guerra Mundial. [Torna]

^[15] Els pioners eren la secció infantil de les Joventuts Comunistes. S’organitzaven en un sistema jeràrquic semblant al dels escoltes de tradició anglosaxona. [Torna]

^[16] Els rastrejadors eren escolars que es dedicaven a fer treballs de recuperació de la memòria històrica, sobretot en referència a la Segona Guerra Mundial. [Torna]

^[17] Nadejda Dúrova (1783-1866), oficial condecorada de l’exèrcit imperial rus que va participar en la campanyes de Prússia i contra Napoleó disfressada d’home. Sembla que va ser el poeta Aleksandr Puixkin qui va animar-la a publicar els Apunts d’una donzella de la Cavalleria (1836). [Torna]

^[18] Els txekistes eren els membres de la policia política de la Unió Soviètica, coneguda segons l’època com a Txeka, OGPU, GPU, NKVD i KGB. [Torna]

^[19] Els vells comunistes o vells bolxevics eren membres del Partit abans de la Revolució de 1917. Van patir una repressió cruenta durant les grans purgues de Stalin dels anys 1930. [Torna]

^[20] Primers versos de la cançó «La guerra sagrada», amb música d’Aleksandr Aleksàndrov i lletra de Vassili Lébedev-Kumatx. Va ser un dels himnes patriòtics més populars de la Segona Guerra Mundial. [Torna]

^[21] Revolucionària i dona de lletres, Reisner (1895-1926) va tenir activitat política i militar a les ordres de Lunatxarski i Trotski durant la Guerra Civil Russa. [Torna]

^[22] Les fàbriques tenien convenis de col·laboració amb centres educatius i d’acollida per contribuir als lligams entre els més petits i el món laboral i ajudar en tasques de manteniment, organitzar activitats de lleure, etc. [Torna]

^[23] Semion Budionni (1883-1973), mariscal de l’URSS i heroi de la Guerra Civil al capdavant de la cèlebre Cavalleria Roja, no va ser capaç de contenir els nazis al front d’Ucraïna. [Torna]

^[24] «Fora!», en alemany. [Torna]

^[25] Comandanta de l’exèrcit i heroïna de l’URSS, Marina Raskova (1912-1943) va crear tres regiments femenins d’aviació. [Torna]

^[26] Amb música de Nikita Bogoslovski i lletra de Vassili Lébedev-Kumatx. [Torna]

^[27] Personatge del Cant del Príncep Ígor, poema èpic escrit en antic eslau oriental, probablement del segle XII. [Torna]

^[28] Habitatge amb bany i cuina compartits habilitat per a diverses famílies en un dels grans pisos vells expropiats pels bolxevics. [Torna]

^[29] Marxa militar de 1912 composta per Vassili Agapkin. [Torna]

^[30] Cos no oficial format pels qui no eren aptes per a activitats militars, però sí per a activitats auxiliars i logístiques. [Torna]

^[31] Els kulaks eren els camperols amb més poder econòmic abans i després de la Revolució. Tradicionalment contrarevolucionaris, acusats sovint de tsaristes i, sobretot, d’especular amb els aliments, els kulaks foren víctimes d’una forta repressió estalinista durant la dècada de 1930. [Torna]

^[32] Cos d’infanteria autònom creat durant la Primera Guerra Mundial en territori de l’Imperi Rus. Va protagonitzar un alçament contra el poder soviètic durant els primers anys de la Guerra Civil Russa. [Torna]

^[33] Nikolai Iejov (1895-1940), al capdavant de la policia política (NKVD), va dirigir grans purgues durant la dècada dels 1930, entre les quals hi ha la que va deixar l’Exèrcit Roig pràcticament sense oficials i comandaments competents a les portes de la Segona Guerra Mundial. Va ser executat pel mateix NKVD. [Torna]

^[34] Mikhaïl Kalinin (1875-1946), polític i revolucionari bolxevic, president del Presídium del Soviet Suprem de l’URSS. Es va mantenir sempre alineat amb Stalin. [Torna]

^[35] El sobrenom Stalin, adoptat per ell mateix el 1913, deriva de la paraula russa stal, que vol dir ‘acer’. [Torna]

^[36] Ilià Ehrenburg (1891-1967), periodista i home de lletres, corresponsal a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial. Autor d’una abrandada propaganda antinazi. [Torna]

^[37] L’estufa russa tradicional pot tenir lleixes amples als laterals o a sobre per acollir els dorments durant l’època freda. [Torna]

^[38] Màxima distinció honorífica que s’atorgava a la Unió Soviètica. [Torna]

^[39] Kliment Voroixílov (1881-1969), mariscal de l’URSS. Va comandar la Cavalleria Roja al costat de Budionni (vegeu nota 23) i va ocupar diversos càrrecs militars i polítics. [Torna]

^[40] Cançó popular que va agafar molta embranzida després de la Segona Guerra Mundial, amb l’aparició de molts orfes i gent sense llar. [Torna]

^[41] Stepan Bandera (1909-1959), activista polític, membre destacat de l’Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos. Durant la Segona Guerra Mundial, Bandera va mantenir una actitud controvertida. Les guerrilles nacionalistes ucraïneses van lluitar al costat dels nazis i van aprofitar la debilitat de l’URSS durant els primers anys de guerra per proclamar un estat ucraïnès independent. Detingut per activitats subversives a l’Alemanya nazi, va acabar morint enverinat pel KGB. [Torna]

^[42] Lídia Txàrskaia (1875-1937), actriu i escriptora, sobretot de literatura infantil i juvenil. Va gaudir de molta popularitat durant les dues primeres dècades del segle XX. Ivan Turguénev (1818-1883) és un dels clàssics de la literatura russa. [Torna]

^[43] Els cognoms russos indiquen el gènere masculí o femení segons la terminació. Els cognoms d’origen ucraïnès, com aquest, tenen una sola terminació que no permet saber si són d’home o de dona. [Torna]

^[44] Cançó amb música de Jerzy Petersburski (1895-1979) i lletra de Iàkov Goldenberg (1891-1963). Escrita el 1940, es va fer extraordinàriament popular. [Torna]

^[45] Konstantín Rokossovski (1896-1968), mariscal de l’URSS, va ser un dels comandaments més destacats durant la Segona Guerra Mundial. [Torna]

^[46] Serguei Iessenin (1895-1925), poeta rus d’extracció camperola. Inicialment revolucionari, es va desencantar del règim soviètic. Es va suïcidar. [Torna]

^[47] ‘Gos’, en alemany. [Torna]

^[48] Centre termal i balneari al Caucas, a Geòrgia. S’atribueixen propietats medicinals al fang que se n’extreu. [Torna]

^[49] Cançó patriòtica amb música de Nikita Bogoslovski i lletra de Ievgueni Dolmatovski. [Torna]

^[50] Els treballadors soviètics tenien dret a viatges i vacances pagats d’acord amb el temps treballat i el càrrec que ostentaven. [Torna]

^[51] Milícia popular de l’Alemanya nazi. [Torna]

^[52] Mikhaïl Tukhatxevski (1893-1937), mariscal de l’URSS, i Iona Iakir (1896-1937), alt comandament de l’Exèrcit Roig. Tots dos van ser represaliats durant la gran purga de 1937. [Torna]

^[53] La cançó és «Pels taulons de les passarel·les», de 1948, amb música de Borís Mokroússov i lletra d’Aleksei Fatiànov. [Torna]