SVETLANA ALEKSÀNDROVNA ALEKSIÉVITX (en rus: Светлана Александровна Алексиевич; Stanislav, URSS, 31 de maig de 1948) és una periodista d’investigació i escriptora bielorussa en llengua russa. El 2015 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per «la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps». Aleksiévitx va ser la primera periodista i escriptora bielorussa en obtenir el premi.

Aleksiévitx va forjar la seva carrera periodística entrevistant testimonis de la majoria d’esdeveniments dramàtics del país, com la Segona Guerra Mundial, la guerra afganosoviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l’accident de Txernòbil. Perseguida pel règim de Lukaixenko, va abandonar Bielorússia el 2000. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant la dècada següent va viure a París, Göteborg i Berlín. El 2011 Aleksiévitx va tornar a Minsk.

Els seus llibres es consideren una crònica literària de la història emocional de l’era soviètica i postsoviètica. Entre les seves obres, destaquen Els nois del zinc (1989), un testimoni en primera persona de la Guerra de l’Afganistan, i Pregària de Txernòbil (1997), una història oral molt elogiada sobre la catàstrofe.