Atenció perquè ens fiquem amb una dona admirable. Una senyora que va ser una de les monarques més poderoses del seu temps. Una pionera en moltes coses. D’entrada, l’única alemanya que ha manat a Rússia, cosa que Angela Merkel no pot ni somiar. Una reina que va trencar esquemes. En uns temps de masclisme (més masclisme que ara, volem dir) aquesta dona va impulsar i va imposar-se a totes les conspiracions possibles, va modernitzar un país, va guanyar totes les guerres que va afrontar, va ser una gran intel·lectual i la primera que va expressar sense embuts la seva sexualitat en una actitud que només era reservada als homes. Una dona fascinant, sí, però amb una fosca cara B. Ja diuen els anglesos que l’Imperi no es conquereix a còpia de prendre el te. I la nostra protagonista no va dubtar a conspirar, assassinar, escalar, trair i manipular per aconseguir tot el que volia. I, a sobre, amb una vida sexual que deixa Julio Iglesias a l’alçada de Mariano Rajoy. Parlem de Sofia Federica Augusta von Anhalt-Zerbst. Coneguda pels russos com Iekaterina Alekseievna i que va passar a la història com a Caterina II de Rússia. Caterina la Gran.

Tècnicament, Caterina va néixer a l’actual Polònia, però la seva nacionalitat era prussiana. De fet, ella, com tants altres mandataris al llarg de la història, va fer de les invasions a Polònia una de les seves principals aficions, com ja veurem. El seu pare era el governador de Stettin, i la seva mare, una trepa que volia col·locar la seva filla com fos entre la reialesa de primera divisió. Per entendre’ns, volia passar del Sálvame a l’Hola!

En aquella època, l’emperadriu de Rússia buscava una dona per al lluç del seu fill. Val a dir que aleshores no hi havia Tinder; el Tinder eren les mares. I la mare de la Sofia es carregava qualsevol algoritme. Era imbatible. No va parar fins que la tsarina va fer match entre el galifardeu de Pere i la seva filla. També va influir bastant que Frederic II de Prússia hi posés de la seva part per tal de segellar amb aquest matrimoni una aliança entre Prússia i Rússia per fer la punyeta a l’imperi austrohongarès, que encara que us sembli mentida va existir de veritat i no és un regne de Joc de trons.

Que aquest matrimoni no podia funcionar va quedar clar a la primera trobada entre els nuvis. Ella tenia catorze anys i ell, setze. Ella estudiava filosofia, música i art. Ell jugava amb soldadets de plom (per als de l’ESO, era com si ella mirés Merlí i ell, Mujeres y hombres y viceversa). Ja diuen que les nenes es desenvolupen abans. Des del moment en què va veure que seria la dona del futur tsar de Rússia es va posar a estudiar rus com una boja, fins al punt que es llevava de nit i repassava les lliçons caminant per palau descalça. Va aprendre rus en dos anys i va tenir una pneumònia que li va durar sis mesos.

Es van casar quan ella tenia setze anys i ell, divuit. El nano, a sobre, seguia jugant amb soldadets de plom, ja que la seva impotència l’impedia jugar a altres coses més divertides. Però va arribar el dia (concretament, el 5 de gener de 1762) en què l’emperadriu va morir, i Pere III va pujar al tron, convertint Sofia —que havia renunciat al luteranisme per fer-se ortodoxa i s’havia batejat com a Iekaterina— en emperadriu consort. I aquí es van acabar les ximpleries. El babau del seu marit li va durar sis mesos.

El mes de juliol, Pere III diu a Caterina: «Nena, me’n vaig de cap de setmana amb els amics a la torre; queda’t tu a Sant Petersburg». I ella, que estava fins al capdamunt d’aquell inútil, li va muntar un cop d’estat en dos dies. Caterina en aquells moments es tirava Grigori Orlov, comandant de la Guàrdia Imperial, que va liderar el cop per deposar el tsar. Recordem-ho: tenia divuit anys! Com Messi: «Recuerda mi nombre».

El tsar, que ja hem dit que no era gaire llest, va acceptar que la seva dona el fotés fora sempre que li paguessin la manutenció, li deixessin la datxa, el seu violí i un subministrament sense límits de tabac i vi de Borgonya. Li va faltar demanar safaris a Botswana i anar a la final del Mundial i veure Nadal a Roland Garros. Caterina li va dir que sí, que cap problema. El bufallaunes es va confiar i, tres mesos després, Aleksei Orlov, germà de l’antic amant de Caterina, el va assassinar alhora que també eren assassinats Ivan VI i la princesa Tarakànova, que mantenien aspiracions per accedir al tron. Ja veiem que Vito Corleone no va inventar res. Caterina era ja l’emperadriu de totes les Rússies. Començaven els trenta-quatre anys del seu regnat.

Des del primer moment va demostrar que no tenia manies a l’hora de manar. D’entrada, va expandir Rússia a còpia de guerres. Al final del seu mandat, Rússia s’havia annexionat per la via de les armes territoris de la mida de França. Poca broma. El fet d’haver nascut a Polònia no li va impedir fer del seu antic país un camp de batalla permanent. També va annexionar-se Ucraïna i va derrotar els turcs en dues guerres.

El seu control de l’exèrcit era absolut i es fonamentava en el fet que es cruspia tots els oficials. No hi havia manera més fiable que aquesta per assegurar-se la fidelitat dels soldats. Si les males llengües asseguren que per pelar-se el marit va utilitzar tot el seu encant amb el cap de la Guàrdia, per guanyar guerres va comptar amb un altre dels seus amants, el comandant Grigori Potemkin. Segons els seus biògrafs, sembla que va ser l’home de la seva vida, tot i que quan es va cansar d’ell el va canviar per un altre quaranta anys més jove. Però això sí, quan va morir Potemkin, va decretar dol nacional i va batejar el primer cuirassat de la flota russa amb el seu nom. Després, van fer la llegendària pel·lícula (per als de l’ESO, seria com el Fast & Furious de l’època).

Ella el que volia, a més d’anar rebentant polonesos, turcs i ucraïnesos per mig Europa, era passar a la història com una reina filòsofa. De fet, era una intel·lectual força notable, que va escriure diverses obres de teatre i que mantenia una fluida correspondència amb Diderot i Voltaire. Tanmateix, només era moderna de portes enfora. Era il·lustrada en la intimitat, com quan Aznar parlava en català.

Abraçava les idees de la Il·lustració, però quan es van posar en pràctica a França i va veure com al rei li tallaven el cap, va decidir que potser era una mica massa exagerat. De fet, quan un autor anomenat Aleksandr Radixtxev va publicar a Rússia un llibre en què denunciava com tractaven els nobles als camperols, ella, tan il·lustrada i amiga de Voltaire, va decidir enviar-lo a Sibèria per tal que s’ho repensés. Sí, senyors, aquesta reina també va ser la primera que va instaurar la moda d’enviar els que molestaven a fer ninots de neu.

També va ser la pionera en les campanyes de promoció personal. Ara s’utilitzen els mitjans de comunicació, però abans es feia a còpia de quadres i retrats. Segurament deu ser la monarca més retratada de la història. Va crear el museu de l’Hermitage, que, com diu Dani Costafreda, és aquell lloc tan gran de Sant Petersburg que està ple de catalans de Capellades. Qualsevol que hagi anat a l’Hermitage es deu haver afartat de veure retrats de Caterina. Caterina amb ceptre, Caterina a cavall, Caterina al tron, Caterina de caça, en miniatura, en gerros, en joies, en escultures de cos sencer i en altres més petites. Només a l’Hermitage hi ha unes tres-centes obres en les quals se la retrata. Com va dir Pushkin, «Caterina era un Tartuf (per als de l’ESO, un impostor) coronat i amb faldilles». Putin i Trump tenen en qui inspirar-se.

Però anem a la part més guarrilla, que és la que l’ha fet més famosa. La llegenda de la capacitat sexual de Caterina la Gran és impressionant. Més o menys, ja a la seva època era coneguda per tenir ottoe amants, que reclutava de la seva guàrdia personal.

A més, per determinar-ne la vàlua va instaurar un mètode d’avaluació, una mena de Masia, però en l’àmbit sexual, que consistia en el fet que quan ella veia un soldat que li feia el pes, abans de convertir-lo en el seu amant, el sotmetia a un període de proves amb la seva dama de companyia, la comtessa Burce, que era la que valorava, després de passar pel seu llit, si eren aptes per ser amants de l’emperadriu. Diríem que la comtessa Bruce era com el Gerard López de l’Imperi.

El que passava era que aquest sistema no acabava de rutllar. Un dels seus oficials, Ivan Rimski-Kórsakov, l’avi del famós compositor, va ser un dels seus amants, però es veu que a Kórsakov li agradava més la comtessa que l’emperadriu i va seguir alternant el primer equip amb el filial, i quan Caterina ho va descobrir es va emprenyar tant que l’avi Kórsakov també va acabar a Sibèria.

Tanmateix, el gran secret de Caterina es va descobrir molts anys més tard. A la Segona Guerra Mundial, quan un escamot de soldats soviètics va ocupar durant una batalla un dels seus palaus (Tsarkoie Selo) per establir un centre de comandament, regirant el palau van descobrir una habitació secreta que Caterina utilitzava per als seus jocs sexuals. Una habitació que deixa la famosa habitació vermella de Cinquanta ombres d’en Grey en la piscina de boles d’un xiquiparc.

L’habitació estava decorada amb tot de pintures pornogràfiques que representaven les obres completes del marquès de Sade. Amb escenes de zoofília, violació i orgies. Els mobles estaven guarnits amb formes fàl·liques i tenia penjada a la paret una immensa col·lecció de penis de fusta de diverses mides. La joia de la col·lecció era un tron que tenia un penis incorporat al seient que permetia manar i despatxar temes de la cort mentre l’emperadriu s’alleujava els fogots.

Si teniu curiositat per veure l’Ikea del sexe que tenia muntat Caterina al palau podeu buscar-ho per internet i no cal que aneu a pàgines guarrilles. Només heu de posar «Catherine the Great dirty furniture collection».

La llegenda de la seva voracitat sexual afecta fins i tot la seva mort, perquè durant molt de temps a Rússia es va donar per segur que l’emperadriu va morir després de fer l’amor amb un cavall, fet que encara s’esmenta en moltes biografies, tot i que és mentida.

La veritat és que Caterina va morir d’un atac de feridura mentre es banyava. Tenia seixanta-quatre anys, però durant molts anys —i això també és fàcilment comprovable al web— es va estendre el rumor que ella, insatisfeta amb tots els seus amants, va buscar emocions més fortes i que se li va encendre la bombeta mentre passejava per les quadres reials, i que no va calcular les conseqüències de l’acte. Però això seria menystenir la intel·ligència d’una il·lustre que va ser execrable per moltes altres coses.