Toca il·luminar-nos amb la vida d’algú que ha passat a la història com un científic brillant, un benefactor de la humanitat, un tipus entregat al coneixement, l’inventor per excel·lència… Toca donar una descàrrega elèctrica a Thomas Alva Edison, que, per als de l’ESO, no, no juga en cap equip; és el fals inventor de la bombeta, un empresari implacable, un home vanitós, un nen de mama colèric, un usurpador disposat a passar a la història a qualsevol cost, un tipus cruel i un aprofitat.

A Edison li devem molt i el món seria diferent si ell no hagués existit. Però no és l’inventor de la bombeta. Sí, és una putada per als de l’ESO. Una cosa que sí que sabies i és mentida, o gairebé mentida. La història oficial ens deia que Edison va inventar una bombeta i que va començar a fer-se ric a partir d’aquesta idea feliç. Doncs no!

Els científics Woodward i Evans van patentar, el 1875, el sistema primitiu de la bombeta just abans que ho fes un altre científic anomenat Joseph Swan. Aquests dos (o tres) en són els inventors. El que va fer Edison va ser comprar els drets de la patent i posar un equip a millorar-la perquè tingués bon ús comercial. Que no és que sigui poc, però les coses com siguin: Edison no va inventar la bombeta.

És més, si tirem enrere, l’invent de la bombeta es deu a un descobriment de Heinrich Göbel el 1854. Aquest alemany va intentar vendre la patent del seu invent a Edison, que la va rebutjar, però Göbel va morir al poc temps. La seva vídua, aclaparada pels deutes, va rebre la visita de qui? Doncs d’Edison, que li va comprar la patent de l’invent a un preu irrisori.

I ja veureu que és d’aquesta manera com Edison aconsegueix passar a la història com el gran inventor fictici. Va registrar més de mil patents, cosa que fent una senzilla operació matemàtica vindria a demostrar que inventava alguna cosa cada quinze dies. Ni Josep Pedrerol és capaç de tanta creativitat.

El que sí que va inventar va ser el fonògraf. I això sí que és un miracle, perquè, atenció, l’home que va dissenyar un aparell en el qual es gravaven sons i després es reproduïen era pràcticament sord. És com si diguéssim que l’home que va inventar Pornhub era cec. De moment cap investigació desmenteix que fos ell, però sembla sospitós, sobretot perquè ja existia el gramòfon inventat per Berliner. L’única cosa que va afegir el nostre amic Edi va ser el nom; va dir-ne «reproductor de discos». Molt sospitós tot.

La discussió sobre el corrent altern o continu és una de les coses que fa que Edison perdi el nord i es torni despietat. Tot comença amb un empleat seu, de cognom Tesla (per als de l’ESO, si ara has pensat «Tesla, com els cotxes», tenim un problema). En fi, Nikola Tesla era un enginyer menor i va començar a desenvolupar el corrent altern (AC) i Edison li va prometre que si el portava a terme li donaria una gran quantitat de diners. Quan Tesla va acabar el seu projecte, Edison el va menysprear, li va etzibar el clàssic «era broma» quan va tocar pagar i li va dir que no tenia cap futur comercial. Tesla es va cabrejar, se’n va anar amb l’industrial Westinghouse i aquí va començar l’anomenada guerra dels corrents AC/DC.

Edison estava considerat un geni als Estats Units i no estava disposat que aquell pringadillo, juntament amb un empresari que feia frens per a trens, li robessin el protagonisme. Així que es va aliar amb el banquer J. P. Morgan, un altre execrable, i va començar a muntar espectacles per demostrar com n’era de perillós el corrent altern enfront del corrent continu. Als espectacles donava corrent continu a un gat, a un gos o a un cavall. Després els electrocutava amb corrent altern i morien de manera cruel. Era la seva manera de demostrar que el corrent continu era més segur. Això és el que li va passar al gos Dash. Li van donar mil volts de corrent continu i després va ser horriblement i dolorosament executat amb tres-cents volts de corrent altern.

Sí, música trista perquè ara arriba la història del Topsy. Si vau plorar amb el Dumbo i amb la mare del Bambi, ara veureu el que va fer el malvat Edison amb el nostre amic Topsy. El Topsy era un elefant africà domesticat a qui sotmetien a brutals mètodes d’entrenament. El Topsy va anar tornant-se més esquerp i un dia va matar el seu cruel ensinistrador.

Edison va pensar que seria l’exemple perfecte i, a Coney Island, va organitzar un multitudinari espectacle per electrocutar-lo amb sis mil sis-cents volts davant de mil cinc-centes persones. L’elefant va ser fregit per dins i va morir mirant el públic sense un sol gemec. Potser va influir que abans d’electrocutar-lo li van donar pastanagues farcides amb quatre-cents seixanta grams de cianur potàssic per si fallaven les descàrregues elèctriques.

El cabronàs d’Edison, davant les queixes dels defensors dels drets dels animals, va anomenar l’elefant «l’assassí d’homes» i va mentir dient que havia matat diversos ensinistradors. Coney Island, fa poc, va treure la placa que tenia amb el nom d’Edison i, en el seu lloc, hi ha un monument en homenatge al Topsy.

L’elefant va trigar un minut a morir davant els mil cinc-cents espectadors —i ara critiquen les corrides de braus— mentre Edison gravava aquell espectacle tan macabre perquè s’emetés als cinemes de tot el país. Bé, mentre Malcolm s’eixuga les llàgrimes, vegem com tot pot anar a pitjor. Si Edison comença amb gats, el gosset Dash i l’elefant Topsy, després li tocaria el torn a un ésser humà. Sí senyors, sense Edison no hi hauria cadira elèctrica.

William Kemmler va ser el primer condemnat a morir a la cadira elèctrica. Westinghouse es va oposar a l’execució, però Edison va donar suport al càstig pensant que així guanyaria la batalla a favor de la seva idea del corrent continu i se sabria que era possible morir amb l’electricitat alterna. El pres va trigar més d’un minut a morir i diversos dels assistents van vomitar. Edison va acabar convencent el centre penitenciari de Sing Sing perquè executessin els condemnats amb electricitat. Un tros de pa…

I recordem que tot això era per imposar el seu sistema d’electricitat, molt pitjor que el de Tesla, que havia demostrat que podia il·luminar la Fira de Chicago amb el seu sistema per la meitat de preu que el que proposava Edison. A més, el corrent altern no es sobreescalfa i no té avaries.

Malgrat tot, la tecnologia que va prevaler fou la del corrent altern, tot i que sembla que l’electricitat del futur (cotxes elèctrics, bateries, etc.) tornarà a ser la contínua. Encara que va perdre la guerra dels corrents, no ploreu, perquè Edison es va fer d’or, entre altres coses, amb les piles. A pesar que no les va inventar ell ni el seu equip tampoc, les va perfeccionar, i les piles van passar a ser indispensables en totes les llars del món.

Edison, malgrat que tenia mil patents, sembla que era un murri i que es penjava medalles que no eren seves. Va escriure que havia estat el descobridor del paper encerat per a negatius fotogràfics. Després es va descobrir que ho havia patentat, però que el descobridor havia estat Gustave LeGray, el 1851. Vaja, que Edison era un cara i no va inventar la bombeta, ni el paper encerat, ni les piles ni la reproducció musical.

Ni el telègraf! S’atribueix a Edison el telègraf també, encara que això ja no cola. Va desenvolupar la impressora telegràfica, el sistema dúplex i moltes coses pel telègraf, però, benvolgut professor Bacteri, el telègraf ja no ho vas fer tu. Això no!

Edison era un manipulador que es volia apropiar de tot i sempre estava en judicis per patents que no havia desenvolupat ell o el seu equip, que en el món empresarial de l’època s’anomenava «els esclaus d’Edison». Maltractament, horaris més llargs que els d’Apple a la Xina, prometre compartir l’autoria d’investigacions i després oblidar-se’n… La seva ambició era tal que no feia cas de les advertències. Tot i els avisos de les investigacions amb els raigs X, va garantir per escrit que cap treballador corria perill. Però la realitat s’obstina a tenir raó i a Clarence Madison Dally, un bufador de vidre que treballava amb aquests raigs radioactius, li van haver de tallar tots dos braços per intentar salvar-li la vida, però, malauradament, no va servir de res. Va morir amb forts dolors. Cal dir que Edison va abandonar la investigació amb raigs X. Més val tard que mai, diuen. Menys per Dally.

I què va ser, de Tesla? Doncs ara és reconegut, però va morir pobre i va rebutjar el premi Nobel perquè l’havia de compartir amb Edison. Ara sí, han posat el seu nom a una marca de cotxes elèctrics. Un tribunal dels Estats Units va confirmar que Marconi li havia robat la idea de la ràdio i les disset patents de l’invent. També tu, Marconi, vols sortir als Execrables?

Tot i que Tesla també era un paio per donar-li menjar a part… La caricatura de científic boig respon bastant al seu perfil, un tipus que va ser un geni i va inventar moltes coses, que va morir en la més absoluta pobresa, enganyat per Westinghouse, que es va quedar totes les seves patents, mentre Edison era immensament ric, i que gràcies a Déu no va passar a la història pels invents que no va arribar a fer com el raig de la mort, la màquina de provocar terratrèmols o una màquina per controlar el temps atmosfèric. Si el pilla Spectra, el fan d’or.

Una de les coses que hem d’agrair a Edison és que fos un mafiós i que gràcies a ell es pogués crear la indústria del cinema a Hollywood. Edison ens sorprèn de nou fent-se amb les patents del cinema dels germans Lumière per desenvolupar-les a la costa est dels Estats Units. Obligava que tots els cinemes que empressin el seu projector (que no era seu) i que tots els directors que filmessin amb una càmera patentada per ell (però no inventada per ell) li paguessin uns diners.

Si no ho feien, en pla Corleone, els feia una oferta que no podien rebutjar, o els cremava el cinema, o els enviava uns amics a que els donessin una pallissa. Fins i tot, sembla que va ordenar que es carreguessin algun competidor emprant pistolers.

Però resulta que l’anomenat cànon Edison només tenia vigència a la costa est dels Estats Units. Així que un home anomenat Carl Laemmle va decidir marxar de Nova York l’any 1909 i buscar un lloc a prop de Los Angeles on poder desenvolupar el negoci del cinema sense patir les pràctiques mafioses d’Edison. I va anar a un lloc anomenat Hollywood, i hi va fundar la companyia Universal City, amb la qual faria fortuna.

Tot un personatge, aquest Edison, que al final de la seva vida va dir una de les poques veritats que se li coneixen: «L’única cosa que he fet és inventar la manera de fer molts diners per continuar inventant».

Llàstima que els invents fossin dels altres.