A la bestreta
No havia dormit gens. Tot de pensaments havien ocupat el seu cervell i li havien barrat el pas cap a la son. Una boirosa espessor. S’havia llevat amb el cos desencaixat com si faltés greix a les frontisses òssies per lliscar. Es va prendre el cafè llegint el diari, ho va saber en veure la tassa buida, no es recordava d’haver-lo begut. Va entrar a la dutxa comptant els dies que faltaven per les vacances. Quan es va voler adonar de la suavitat de l’aigua ja s’eixugava enèrgicament asseguda al llit.
Va passar el matí, a la feina, badallant i fent becaines. Va dinar enraonant amb els companys i quan a la tarda el seu home li preguntaria què havia menjat, se li n’havia anat del cap. Ell li telefonava per quedar davant de la sala de concerts.
Ella va fer el trajecte de metro escoltant música amb auriculars. El rètol amb el nom de l’estació va activar la seva sortida del vagó l’instant abans de tancar-se les portes, el trajecte li havia volat. En entrar al vestíbul de l’auditori una noia li va donar dos fulls, era una enquesta per avaluar el nivell de satisfacció de l’orquestra, de la programació i del director.
Els músics afinaven els instruments enraonant entre si, alguns somreien, i ella parlava amb el seu marit. Quan va entrar el director, es va treure l’abric i va apagar el mòbil. Mentre es feia silenci va fer una ullada al programa. El concert de violí número tres de Beethoven. Va engegar el primer moviment traient ella el bolígraf de la bossa de mà. Compàs a compàs, llegia l’enquesta i marcava creus; a la sala, un solo de silenci donava tot el protagonisme a la música. En tombar el full, una senyora de la filera del davant se li va girar amb mirada reprovatòria. El paper havia cruixit. Llavors, ella va ullar l’escenari i va fixar-se en el solista, tenia un cap rodó i petit, era guapo, però no li va semblar atractiu.
Durant la minúscula pausa entre el primer i el segon moviment va preparar el segon full de l’enquesta. Quan la música va continuar, ella es va posar a marcar caselles. El tercer i quart moviments se’ls va passar observant la sala per veure si els amics eren als seus seients d’abonats. Després, fins la mitja part, per si descobria algú famós. Durant els aplaudiments va fer alçar les persones assegudes més a prop del passadís per sortir; baixant les escales va engegar el mòbil i va trucar a la seva mare. Mentre es dirigia al lavabo va alçar la mà que no ocupava el telèfon saludant una parella d’amics. Quan va recuperar la distància que la separava d’ells s’hi havien afegit el seu marit i una altra parella acabada d’arribar del Vietnam. Sonava el timbre indicant la continuació del concert i ella va suggerir de quedar-se al bar a prendre cafè i a parlar del viatge. Ells van respondre que havien anat a l’auditori justament per escoltar La meditació de Thaïs de Jules Massenet, però que en acabat podien sopar junts. Tots hi van estar d’acord.
La filera va alçar-se de nou per deixar-la passar. Els músics iniciaven la peça i ella va desconnectar el mòbil, va treure’s l’abric, va agafar la mà del seu marit i, pensant en els resultats de l’analítica que esperaven, va tancar els ulls. Al cap de poc s’havia absentat.
L’esclat d’aplaudiments va tornar-la a la sala. Havia somniat…, què havia somniat? El clamor li esborrava el somni, el breu descans havia suplantat la consciència de la música.
Durant el sopar no va poder estar atenta a l’explicació del viatge al Vietnam, s’havia assegut de cara al televisor i feien un episodi d’una sèrie que li agradava. Quan menjava els calamarsos farcits es va fixar que el seu marit tenia una expressió de preocupació a la cara. Va fer per retirar-se aviat, però així i tot van arribar a casa a la una. Mentre ella es passava la crema hidratant per la cara el seu home va engegar el televisor, va escollir una pel·lícula interessant. Llavors, ella es va arraulir al seu costat disposada a mirar-la. Al cap de pocs minuts, dormia. Quan ell va acompanyar-la al dormitori, per ajudar-la a posar-se al llit, tot de pensaments —la feina, la mare, l’analítica, les vacances…— van desvetllar-la del tot.