Epíleg
Amb la rendició de la fortalesa de Querbús, l’any 1255, es van ensorrar definitivament les esperances de Jaspert de Barberà de reconquerir les seves terres i alliberar Occitània dels invasors francesos. Si la conquesta francesa del territori ja era un fet consumat, la signatura el 1258 del tractat de Corbeil entre Jaume I i el rei de França, pel qual la corona catalana renunciava per sempre als territoris occitans i la frontera entre els dos regnes quedava fixada a les Corberes, va ser el cop definitiu. El catarisme es va anar diluint lentament fins al segle següent, quan encara en trobem els darrers vestigis. Els seus últims adeptes, amb tota seguretat, es van traslladar a Catalunya, Mallorca, Aragó, Castella i el nord d’Itàlia, on la seva persecució era més nominal que no pas real.
En aquest context de desfeta, Jaspert de Barberà es va refugiar novament a les terres del rei d’Aragó i va viure, sobretot, a la capital del Rosselló. A Perpinyà és possible que assistís a la crema del càtar Bernat Alió, l’any 1258, realitzada per ordre de l’inquisidor Pere de Tenes, que va ser l’única pena capital documentada aplicada a un heretge al comtat del Rosselló. El faidit, que superava llavors els setanta anys, ja no es va moure d’aquest comtat, i només va interrompre el seu retir en ocasions especials. Així, per exemple, està documentada la seva presència entre els convidats a les noces del rei Jaume II de Mallorca amb Esclarmonda de Foix, que van tenir lloc a Perpinyà el 12 d’octubre de 1272. I res anys després moria, probablement en aquesta mateixa ciutat, a l’edat extraordinària de noranta anys.
Per la seva banda, el seu antic company d’armes Oliver de Termes va dedicar la resta de la seva vida a la causa de Jesús. En aquest sentit, a partir del 1257 va liquidar els seus béns, especialment el castell d’Aguilar, per finançar l’abadia de Fontfreda i per sufragar les seves expedicions militars a Terra Santa. L’any 1269, va ser nomenat senescal del Regne de Jerusalem. Malgrat la seva renúncia a la fe càtara i la seva submissió al rei de França, Oliver de Termes mai no va abandonar les seves simpaties envers els catalans i la Corona d’Aragó. Ben al contrari, va mantenir sempre unes bones relacions amb el rei Jaume I i, quan dos fills del monarca van arribar a Palestina en el marc de la fallida croada catalana, els va acollir amb tots els honors. L’antic cavaller faidit va morir a Terra Santa a l’estiu del 1274, només uns mesos abans que el seu antic company i amic Jaspert de Barberà.
Arran de la signatura del Tractat de Corbeil, la causa occitana va desaparèixer definitivament de l’agenda política dels reis catalans. Jaume I i els seus successors, tot i així, sempre van donar suport personal als nobles occitans i van emparar els càtars que es van refugiar als seus dominis. A banda de les viles catalanes més properes als comtats occitans, grups de càtars es van establir a Barcelona, Lleida, Prades, Siurana, Cornudella de Montsant, Castellbò, Josa, Gósol i la Tor de Querol, entre d’altres localitats, així com al Regne de Mallorca. Ells serien els darrers supervivents de l’heretgia.