Tots contra un i un contra tots

El funcionari es lleva tard perquè ahir es va descuidar d’engegar el despertador. Un tall en el subministrament elèctric l’obliga a dutxar-se amb aigua freda. La llet de la nevera s’ha tornat agra i la fruita s’ha podrit. Renega. Surt del pis dejú i emprenyat. Ensopega amb l’estora metàl·lica i ha de tornar a canviar-se les sabates perquè la sola s’ha desenganxat. No troba la tarja del metro i ha de fer cua a la taquilla. La noia li torna el canvi amb tanta empenta que s’ha de posar de quatre grapes per recollir les monedes que han caigut per terra. Passen dos combois per l’altre costat i un cop arriba el seu el trepitgen i rebreguen, ha d’ignorar l’individu de bravada alcohòlica que intenta entrar en conversa i, fins i tot, algú li refrega els darreres amb un paquet voluminós i dur. Se’n desempallega a cops de colze i quan es tomba per rematar l’afer troba la mirada astorada d’una estudiant d’arquitectura que porta un tub de cartró ple de dibuixos. Quan arriba a la feina, s’organitza: papers i timbres, les eines de treball. I somriu per dins quan obre la finestreta per rebre el públic: ha arribat l’hora de la venjança!